De ronyes: la groga i l’altra
Avui veníem a rondinar per les rajoles amb què el Comú de la capital –l’únic animal que ensopega tres vegades amb la mateixa pedra– ha tingut l’ocurrència de pavimentar els carrers del centre històric. Algú hauria d’explicar per què s’ha optat per unes llambordes que semblen cosines germanes de les del Cap del Carrer, que com sabem tots els veïns són les més ronyosetes de la capital i es trenquen amb la mirada. Tampoc era esperable una altra cosa, vist que a Meritxell ja van reincidir: encara no fa un any que vam estrenar l’avinguda i sembla que tingui lustres. Senyal que els responsables del nyap passegen poc pel Cap del Carrer, o que van adquirir una partida de totxos que no hi havia manera de treure’s de sobre. Però hi ha altres ronyes, com deia Paul Éluard. Mirin el síndic de greuges català, l’excomunista Rafael Ribó, que li ha recomanat al titella del Molt Honorable Fugat de retirar la ronya groga dels edificis de la Generalitat per la “necessitat”, diu, “de preservar escrupolosament la neutralitat ideològica dels poders públics durant el període electoral”. No cap major cinisme, però tampoc era esperable una altra cosa d’un individu que va tenir com a adjunt el (presumpte) rebel Jordi Sànchez, amb accent obert de tota la vida. Segons la teoria de l’eximi síndic, fora del període electoral els poders públics no cal que dissimulin: poden fer tranquil·lament propaganda sectària i pixar-se en la meitat dels seus conciutadans. Sensacional. Així és com s’ha guanyat Ribó el gloriós títol de síndic del procés. Però té tota la lògica: si la Gene no està obligada a mantenir la neutralitat ideològica, per què ho hauria de fer el pobre Ribó? Amb els 130.000 euros l’any que s’embutxaca pels serveis prestats, qualsevol li retreu el final feliç.