La gran oportunitat d’Andorra

Sols el seu vot pot aturar la signatura –a traïció– d’un acord marc amb Brussel·les, l’endemà de les eleccions. Una signatura que els nostres polítics ens oculten i que el Parlament Europeu va destapar l’11 de febrer passat. Tots els polítics andorrans callats. Sols nosaltres avisem d’aquesta nova traïció al poble que, una altra vegada, tindria lloc just després de les eleccions.

Evidentment, amb el seu vot, podem aturar aquest disbarat. Perquè Andorra té una gran oportunitat per assolir un creixement econòmic i social potent, si apartem del poder els candidats que oculten la veritat. Els nostres polítics porten vuit anys ocultant la realitat sobre un acord d’associació per accedir al mercat únic. La realitat és que perdríem la nostra preuada seguretat ciutadana fruit del descontrol d’una lliure circulació de persones. La realitat que un mercat únic implica una normativa única, és a dir, que Andorra haurà d’incorporar totes les normatives legals decidides per Brussel·les. La realitat que Andorra hauria d’incorporar un IVA mínim del 15%. La realitat que la lliure circulació de persones comportaria la baixada de sous i l’apujada de les contribucions a la CASS per sobre del 35%.

Avui cap candidat pot negar aquesta realitat, ocultada durant vuit anys. Nosaltres esperem que les altres sis candidatures nacionals reaccionin i modifiquin la seva posició. Seria un primer èxit per a tothom! Però de moment, segueixen amb generalitats o amb els falsos arguments que ells aconseguirien un acord d’associació fet a mida. Arguments que ignoren les paraules del Parlament Europeu, que ha deixat clar que el mercat únic implica una normativa única.

Però que ningú es precipiti! Perquè tenim la gran sort que Brussel·les obre noves vies de relació amb el Regne Unit que poden adoptar la forma de tractats de lliure comerç. Un tractat de lliure comerç es diferencia d’un acord d’associació perquè permet el lliure comerç de serveis i de mercaderies sense aranzels, alhora que permetria a Andorra mantenir la seva sobirania sobre l’IVA; mantenir la sobirania sobre la circulació de persones; i la sobirania sobre les legislacions futures.

Andorra sols ha de ser pacient, no s’ha de precipitar. Hem d’esperar a veure la solució de tractat de lliure comerç que acabin definint Londres i Brussel·les. Hem d’esperar a veure si altres països segueixen aquest nou model. Com poden ser els països de l’antic bloc soviètic, Itàlia o Dinamarca, entre d’altres. Siguem pacients, i quan sigui el moment, agafem aquest camí d’èxit, reivindicant el nostre dret a ser tractats com a nació més afavorida. Un dret que tenim reconegut per estats membres de la UE.

Moltes persones ens pregunten per què els altres candidats volen una Andorra presonera de les normatives de Brussel·les, amb un IVA de més del 15%, amb una baixada de sous per l’obertura de les quotes d’immigració, amb una apujada de la CASS amb contribucions per sobre del 35%, i amb pèrdua de seguretat ciutadana. És evident que ho fan per creences europeistes del segle passat o per evidents interessos de certs grups econòmics que dominen la política andorrana. També és cert que l’únic punt positiu de l’acord d’associació aconseguit per Govern és que els bancs i entitats financeres andorranes obtindrien el passaport financer europeu, de forma que els seria més fàcil créixer dins del mercat únic, finançant-se amb sortides a borsa. Un fet que condiciona el comportament de més d’un candidat. Però per a la banca andorrana també pot ser molt més interessant esperar a veure la solució de tractat de lliure comerç de serveis financers que assolirà la plaça financera de Londres.

La ciutadania andorrana ha de respondre amb intel·ligència a aquesta gran oportunitat. No han de decidir els partits polítics ni certs grups econòmics. El futur de les pròximes generacions andorranes l’ha de decidir vostè amb el seu vot. La ciutadania sobirana. El diumenge 7 d’abril voti, no es quedi a casa, i amb la seva papereta electoral decideixi si vol una Andorra presonera o una Andorra sobirana!