Espot diu que no hi ha el compromís de signar cap acord marc al juny

Andorra ha traslladat a la Unió Europea que no pot assumir el compromís de signar cap acord marc el juny vinent en trobar-se en període electoral. Així ho va assegurar ahir el candidat a cap de Govern de Demòcrates, Xavier Espot, en el debat entre els set caps de llista de les formacions que concorren als comicis del 7 d’abril vinent organitzat per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i que, al marge de l’acord d’associació amb la Unió Europea, va abordar també la fiscalitat i la sostenibilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 
Espot, que davant les crítiques de la resta de candidats en el sentit d’haver negociat d’esquena a la ciutadania assegurava que no s’ha negociat res més que el marc institucional i la lliure circulació de mercaderies, va admetre que “és cert que la Comissió Europea té la voluntat de poder signar un acord marc al juny”, una qüestió a la qual tant Mònaco com San Marino s’han mostrat també disposats. Amb tot, el candidat taronja, que va precisar que l’acord marc són “dos folis” amb les “línies generals” de l’acord i totes les “línies vermelles” expressades per Andorra, va insistir que malgrat la proposta d’acord marc de la UE “no hi ha cap compromís quant al contingut de l’acord ni quant que al juny se signarà”.
El bloc dedicat a l’acostament a Europa va evidenciar novament dues coses molt clares. Josep Roig (Progressistes-SDP), Jordi Gallardo (Liberals d’Andorra), Pere López (Partit Socialdemòcrata), Alfons Clavera (Units pel Progrés d’Andorra) i Josep Pintat (Terceravia) aposten per un acord d’associació amb la Unió Europea però no per la manera com l’executiu demòcrata ha portat les negociacions fins ara, mentre que Eusebi Nomen (Andorra Sobirana) és partidari d’esperar a veure com evoluciona el camí obert pel Regne Unit amb el Brexit i buscar, “com farà Londres”, un acord de lliure comerç. A més, va apuntar que l’acord comportarà que “l’assumpció de tot el cabal comunitari actual i futur” i que la UE no farà “vestits a mida”, ja que “mercat únic, normativa única”.
En el cas d’Espot, i com no podia ser d’una altra manera, va apostar per continuar negociant les llibertats pendents fixant com a línies vermelles el manteniment del sistema de quotes d’immigració, en el cas de la lliure circulació de persones, el manteniment dels monopolis públics que suposen Forces Elèctriques d’Andorra i Andorra Telecom, en el cas de la lliure circulació de serveis, i en l’accés a un prestador de darrera instància, en el capítol de lliure circulació de capitals.
I a més a més, fer-ho  conjuntament amb la resta de forces polítiques i els agents socials i si cal, com va dir a Pintat, podent arribar a revisar alguns dels aspectes ja tancats partint de la base que fins que no està tot tancat no hi ha res tancat.
Aquest darrer plantejament va indignar Gallardo, que va acusar Espot de “ser poc creïble” i li va retreure que després de vuit anys al Govern “digui que ara ho faran tot diferent”. El candidat liberal va apostar per “revisar tot el negociat fins ara”, i igual que López, va incidir en la necessitat que hi hagi un “canvi d’interlocutor en la negociació amb Europa”.
En aquest sentit, el candidat socialdemòcrata, que va coincidir amb Roig en la conveniència que s’estableixi un pacte d’Estat “sobre totes aquelles decisions sobre l’acord d’associació”, va apel·lar a la necessitat d’una major transparència i va ser molt dur amb l’executiu demòcrata, a qui va acusar de “negociar d’esquena a la ciutadania”, d’“amagar informació”, a la vegada que va expressar el temor que “a partir del 8 d’abril comencin a sortir papers amb compromisos contrets”, un aspecte que Espot, que sí va acceptar “que no s’ha sabut explicar prou bé”, va negar rotundament.
Per la seva part, Pintat, que va recordar que “Andorra sempre ha sabut tenir bons acords”,  va retreure a la resta de candidats que s’estigués parlant “de la forma jurídica de com relacionar-se amb Europa” quan “el primer que cal fer és determinar-ne l’objectiu i saber què anem a buscar a la UE”. En aquest sentit, el candidat de Terceravia va insistir en la importància dels estudis d’impacte i va retreure a Espot que s’hagués anat a negociar sense haver analitzat prèviament la legislació comunitària que caldrà assumir.
Finalment, i per sorpresa generalitzada, ja que no ho va fer Espot, Roig i Clavera es van encarregar de respondre a Nomen. El primer per recordar-li que “no caldrà assumir tot el cabal comunitari perquè no es tracta d’una integració a la UE”, i el segon per advertir-lo que el seu model de lliure comerç “no és vàlid per a Andorra”, ja que en ser un país importador “la balança fiscal no ho permetria”.