La gran oportunitat amb Europa

En primer lloc, la ciutadania andorrana té dret a saber la veritat.Arriba el moment de començar a posar papers sobre la taula:

1. Les altres sis candidatures diuen que l’acord d’associació no afectarà la CASS, que no haurem d’assumir les obligacions de coordinació de la Seguretat Social que fixa Brussel·les.

Però la realitat és que l’11 de desembre del 2018 el Consell Europeu va aprovar unes conclusions sobre les relacions amb Andorra. El Consell Europeu destaca (Conclusió 36) que l’acord d’associació s’ha de fonamentar en les quatre llibertats del mercat interior. De forma que la lliure circulació de persones hi queda inclosa i el Consell Europeu no deixa lloc a dubtes: la Conclusió 38 remarca que Andorra haurà d’adaptar la legislació i les pràctiques en matèria laboral i de Seguretat Social a les normes de la UE. Més clar impossible. De forma que les contribucions a la CASS pujaran a nivells del 35% perquè tot resident de la UE tindrà dret a rebre a Andorra la mateixa cobertura sanitària que els ciutadans d’Andorra.

2. Les altres sis candidatures argumenten que Andorra no ha d’assumir un IVA del 15% perquè les qüestions fiscals queden excloses de l’acord d’associació. Però la realitat és que les esmentades conclusions del Consell d’Europa de l’11 de desembre 2018 destaquen l’obligació d’Andorra a respectar la bona governança en l’àmbit fiscal fixada per Brussel·les, la necessitat d’adaptar la nostra legislació i pràctiques en matèria fiscal a les normes de la UE i l’obligació d’aplicar el codi de conducta de la UE sobre la fiscalitat de les empreses.

Sobretot, hem de posar sobre la taula que el Consell d’Europa va destacar, amb relació a l’acord d’associació, l’obligació d’Andorra d’establir condicions de competència equitativa dins del mercat únic. És a dir, un IVA del 15% com a mínim.

És fonamental destacar que la recent Recomanació del Parlament Europeu del 13 de març del 2019 sobre l’acord d’associació amb Andorra també inclou la recomanació a la Comissió Europea de “deixar ben clar a Andorra la importància de la integritat i homogeneïtat globals del mercat interior (...) i la necessitat de preservar en el mercat interior les condicions de competència equitativa”. Aquest repetit concepte de competència equitativa inclou, entre d’altres principis, l’obligació de respectar un nivell mínim d’IVA que, concretament és el d’un tipus general d’IVA superior al 15%.

És indiscutible que Andorra no pot assumir un IVA del 15% perquè posaria fi a una gran part del comerç i a una gran part dels serveis hotelers. I perquè incrementaria el cost de la vida més de 10 punts percentuals, dificultant encara més arribar a final de més.

És indiscutible que Andorra no pot assumir les obligacions dels principis de coordinació en Seguretat Social que imposa la UE. Ni unes contribucions a la CASS del 35%. Aquesta és la veritat que amaguen les altres sis candidatures que es volen precipitar en la signatura de l’acord d’associació perquè no tenen solucions.

Andorra Sobirana som l’única candidatura que l’informa de la veritat i que veiem la gran oportunitat que el Brexit obre per a Andorra. Perquè Londres està forçant que Brussel·les accepti un nou marc de relació que contempli la lliure circulació de mercaderies i de serveis, però mantenint la sobirania sobre les legislacions futures, la sobirania sobre fiscalitat i la sobirania sobre el trànsit de persones. Exactament allò que Andorra necessita i que podem obtenir si no ens precipitem i sabem jugar les cartes.

Per aquest motiu, aquestes eleccions són un veritable referèndum. Per un costat, les sis candidatures de la precipitació a firmar l’acord d’associació. Per l’altre costat, Andorra Sobirana, que apostem per no precipitar-nos i aprofitar l’oportunitat del nou model de tractat de lliure comerç que finalment obtindrà Londres. Deixem que un més fort que nosaltres obri camí!

Vostè pot decidir entre votar per l’Andorra presonera dels qui volen l’acord d’associació o votar per la nostra Andorra Sobirana.

Voti, si us plau.