Els Petits Cantors tornen el juliol a Nova York i cantaran a l’ONU

La temporada arrenca el 5 de maig a la catedral de la Seu; el 16 repetiran programa a Sant Esteve.

Val que no serà la primera vegada: aquest honor el van fer en la gira d’estiu del 2007. Però ha plogut tant, des d’aleshores, que per a la major part dels actuals integrants dels Petits Cantors, per no dir tots, serà efectivament la primera vegada. I probablement no tindran gaires oportunitats més, a la vida, de cantar a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Doncs aquesta serà la gran fita de la gira d’estiu 2019, que tindrà lloc entre els dies 15 i 23 de juliol, i en què els Petits Cantors desfilaran també per dos dels temples més emblemàtics (i cinematogràfics) de Manhattan: Trinity Church i Holy Family. Hi haurà un quart concert, encara per confirmar, en un periple que aquesta vegada tindrà poc de gira, perquè els Petits Cantors no es mouran de Nova York.

Però això serà al juliol, i si com sospitem no es dona la santa casualitat que el lector tingui programat per a aquelles dates un viatget a la ciutat dels gratacels, els serà probablement de més interès saber que la formació que dirigeix Catherine Metayer arrencarà la temporada el 5 de maig i a la catedral de Santa Maria de la Seu, com és tradició, amb un programa radicalment inèdit –de seguida ho veuran– i que repetiran el 16 de maig a l’arxiprestal de Sant Esteve.

El programa, doncs: després del Rèquiem de Fauré i de les misses de Mozart, els Petits Cantors s’atreveixen ara amb la Sunrise Mass d’Ole Gjeilo (1978), compositor noruec instal·lat precisament a Nova York i de qui ja van oferir un tastet al concert de maig de l’any passat. De fet, sembla una missa però en realitat “sona quasi com una òpera”, adverteix Metayer, i les diferents parts de l’obra tenen títols profans: el Kyrie, The Spheres; el Gloria, Sunrise; el Credo, The City; el Sanctus, Identity; i l’Agnus Dei, The Ground. “No té res a veure amb les misses a què podem estar acostumats. Hem hagut de doblar el cor –els Petits Cantors i el Cor de Cambra– i cantarem a 16 veus, cosa que no hem fet mai abans i que comporta naturalment un risc, sobretot en l’afinació. Assagem des del gener i he de dir que sona estupendament”, diu. L’acompanyament orquestral anirà de nou a càrrec de l’orquestra Ensemble d’Andorra, setze cordes amb direcció de Jordi Albelda.

Per què Gjeilo? “M’agrada alternar els compositors clàssics amb els contemporanis, i Gjeilo és interessantíssim: el vam descobrir a la Folle Journée de Nantes i des de llavors que el seguim. Volíem convidar-lo, però és impossible: és el seu moment, però com a mínim el compartirem amb el públic del país”.