Volar a Andorra: el somni d'un mallorquí

Viatjar és imprescindible, i la set de viatge, un símptoma net d’intel·ligència. Almenys així ho pensava l’escriptor i dramaturg espanyol Enrique Jardiel Poncela (1901-1952), precursor del teatre de l’absurd. Però cal quelcom més per viatjar que les ganes… I ho sabia molt bé un mallorquí –de Felànitx!– que es deia Jaume Nadal i Maimó (1899-1931), gran afeccionat a la filatèlia, passió que li reportà grans beneficis econòmics, sense dubte més importants que els de la seva aventura empresarial a la ciutat equatoriana de Guayaquil cap als anys 20 del segle passat, basada en la importació i exportació de cafè i cacau.

Però retornat de nou a la seva Espanya natal, entre concursos filatèlics organitzats per ell mateix i amb premis pagats de la seva butxaca, aquest mallorquí somniador va aconseguir fer realitat el seu somni: ser el concessionari de la primera línia aèria catalana, anomenada Andorra, que havia d’unir Barcelona i Andorra, amb escala a la Seu.

Amb un amic seu, el pilot, periodista esportiu Josep Canudas (1894-1975), cofundador a més de l’Aeroclub de Catalunya i d’un dels principals propagadors de l’aviació al país veí, va adquirir a París un avió Farman amb motor Hispano Suiza per cobrir la ruta entre Barcelona i el nostre país. L’F60 Goliath era un avió comercial produït per la firma francesa Farman el 1919. Va ser una de les aeronaus més presents en les primeres aerolínies i rutes comercials a Europa després de la I Guerra Mundial.

La línia aèria Andorra s’havia d’inaugurar el 29 de novembre del 1931, data en la qual fins i tot ja havia confirmat la seva assistència a l’aeroport urgellenc el ministre de Comunicacions espanyol i el president interí de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. Però per capricis del destí, aquest pioner que era Jaume Nadal va morir d’un atac de cor fulminant amb tan sols 32 anys: a la Seu d’Urgell, on encara reposen les seves despulles. No va poder veure materialitzat el projecte però dos mesos després, el 9 de gener del 1932, s’inaugurava finalment el camp de la Seu que amb tanta passió havia projectat aquest mallorquí emprenedor.

Va ser a Benavarri, un paratge i una llau situats al poble de Bellestar, al municipi de Montferrer i Castellbò. Però com si el destí no volgués que es pogués arribar volant fins al nostre país –sort que sembla que no ha canviat encara al segle XXI–, la malaguanyada aerolínia es va quedar sense finançament: després de la sobtada mort de Nadal, la família del mallorquí va retirar els fons i va tancar les instal·lacions. Així va ser com la tan desitjada aerolínia no va arribar a operar mai…

Des d’aleshores els intents d’obrir l’aeroport han estat molts i infructuosos. Però com deia el dramaturg Samuel Beckett “prova una altra vegada. Fracassa una altra vegada. Fracassa millor”.