Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

La Biennal, l’obscenitat i Sergi Mas




L’urinari de Duchamp. Això em suggereix la Biennal, amic Faust. L’urinari, que tenia gràcia fa un segle. Però, és clar, plantar avui un urinari a la galeria és la cosa més convencional que pot parir un artista. I no altra cosa que urinaris són aquests artefactes hipertrofiats que s’han convertit en regla a Venècia: fa anys va ser un tanc; aquest toca un jet privat posat del revés, o la barca a bord de la qual viatjaven no sé quants centenars de refugiats que van morir ofegats al Mediterrani. La coartada no importa: l’artista conceptual treu el dit degudament llepat per la finestra, comprova d’on bufa el vent i perpetra una instal·lació sobre, no sé, l’empoderament femení, la crisi dels refugiats, la sostenibilitat mediambiental o, aix, el consumisme. L’altre dia vam fer un brainstorming i se’ns van ocórrer unes quantes intervencions potencialment venecianes, per aparatoses, per oportunistes, per banals i per obscenes: buidar un canal i plantar-hi els cadàvers d’uns quants sirians, de manera que el visitant se’ls anés topant al llarg de la instal·lació; escenificar en viu una decapitació d’aquelles que practicava el Daesh, amb un jihadista de veritat, o, en clau andorrana, traslladar-hi pedra a pedra el pont de la Margineda, així resoldríem la nosa que sembla que el pont els fa a tants. Missatge: amb el patrimoni fem els que ens rota, i què? Però l’autènticament revolucionari, vam convenir, seria portar-hi Sergi Mas, taller inclòs, i tenir-lo els sis mesos de Biennal cisellant ex-libris in situ. S’imaginen? Perquè sí, sense aquestes ridícules i pretensioses coartades que embruteixen el que toquen. La resta, em temo, són urinaris, i la merda d’artista –o l’art de merda– ja la va inventar Manzoni fa 60 anys.

Comentaris: 2

Comentaris

Quan es porta el cervell tan carregat de pudentes bestieses, quan es porta tanta diarrea mental a sobre no s'ha de blasfemar mai dels urinaris.
S'ha de valorar que són peces imprescindibles per anar alliberant de mica en mica l'estat merdós que un vagi fermentant dins.
Cal apreciar que els "Roca" són una sortida elegant i íntima per anar buidant el fastigós material que surt pel forat d'entrecames.
Als orinaris no se'l pot menysprear d'aquesta manera.
En cas contrari, et pot passar que vas escampant merda pel teu entorn més proper, i vas contaminant tot el que t'envolta, fins i tot a innocents diaris digitals de bona fe.
La sopa de farigola és un bon remei per paliar els efectes de tantes cagarrines feixistes.
Un glop de democràcia també va bé, és un bon xarop per tenir un digne respecte pels demés.
Cal tenir en compte que despendre pudor no és gens agradable, els ciutadans no som porcs... tot i que hi poden surgir dubtes per alguns elements de boca fàcil i curt enteniment.

Aplaudiment sonor per qui li canta la canya a l'impresentable del "periodista", amb aquesta elegant i escatològica contesta.
Senyors del Bondia, doneu-li un raconet al vostre "diari" a aquesta esmolada ploma.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic