Les funcions del Govern en funcions
Ha passat, amb més o menys dissimulació, en tots els governs que l’han precedit, i el darrer executiu d’Antoni Martí (de qui ja s’ha criticat durant la legislatura el flirteig amb els límits de la legalitat –ultrapassat en algunes ocasions tal com han evidenciat algunes resolucions judicials–) i la seva manca d’ètica i estètica, no en podia ser pas una excepció. I és que aquestes darreres setmanes, de fet fins a la primera jornada del debat d’investidura d’aquest mateix dimarts, els ciutadans han assistit a tot un seguit de decisions adoptades per un executiu en funcions al tomb de reglaments, adjudicacions d’obres i de concursos públics prou importants, com és el cas de les línies de transport nacional de viatgers, la creació de noves entitats com la fundació privada del sector públic Oficina Cimera Iberoamericana Andorra 2020, i fins i tot una reclassificació laboral que ha comportat increments salarials per a alguns treballadors públics. Es tracta de ben segur de decisions legítimes i ajustades a llei però que no deixen d’ultrapassar els límits ètics i que fan mal als ulls en ser adoptades, com alguna d’elles, el dia abans de plegar per un Govern en funcions.
Aprofitant que el ja nou cap de Govern electe, Xavier Espot, vol fer de la transparència un dels eixos que “han de marcar la manera de fer del futur executiu”, si donem per bones les paraules del discurs d’investidura, seria recomanable, per salut i higiene democràtica, que es detallessin i clarifiquessin aquelles funcions que pot i no pot fer un Govern que es troba en funcions, que no haurien d’anar més enllà de la gestió diària.