La República Escatològica de Catalunyistan

La condemna de 15 anys a la Manada és una mala, pèssima notícia per a l’abat Junqueras i la tropeta de colpistes –deixem-ho en presumptes, de moment– que esperen la sentència del Suprem espanyol. Que cinc agressors sexuals, ara, violadors convictes, campessin en llibertat mentre la plana major de la secta groguista es podria a la presó preventiva per posar urnes, implementar el mandat democràtic i bla, bla bla, era aigua beneita per al relat processista, que insisteix a vendre Ajpañistán com una mena de Turquia occidental, una dictadura encoberta amb tics franquistes i un sistema judicial sotmès als dictats de l’executiu de torn. Per això els apòstols de la in, inde, independència suspiraven per una victòria d’aquest Franco en petit que als seus ulls al·lucinats és Casado –i si no amb la victòria, com a mínim amb uns resultats prou bons perquè fos factible un govern trifàlic–, i no diguem ja amb un sorpasso de Vox. Tot plegat hauria justificat retrospectivament els seus deliris més libidinosos. Però la realitat és tossuda i els ha tornat a fer la guitza. I a sobre, sembla que les penes per als màrtirs grocs seran més aviat dures, qui sap si homologables a les de cinc vulgars violadors. Tranquils tots, però. Als Gandhi, als Mandela, a les Rosa Parks i a les Anna Frank de la pàtria catalana sempre se’ls podrà aplicar la doctrina Pujol. Per Oriol, és clar. Ja saben: dos mesos de res a la trena, i tercer grau al sarró. A veure si al final resultarà que el malalt d’Europa no era Ajpañistán sinó la republiqueta que no existeix, idiota. Afortunadament, tot sigui dit, perquè Catalunyistan és com els pets, que només agraden a qui se’ls tira.