Mare mortum

Tunísia ja no té lloc als cementiris per a tots els migrants morts en l’intent de travessia del Mediterrani. Turquia anuncia que suspèn l’acord tancat el 2016 amb la Unió Europea per frenar les arribades de migrants a Grècia. El tinent d’alcalde de Barcelona, Albert Batlle, es posiciona a favor del “retorn acompanyat dels menors migrants” (en podríem dir expulsió?). Les oenagés de salvament de migrants són criminalitzades pels diferents governs.

Mentrestant, sembla que ens anem acostumant a les notícies de naufragis i morts, de la sagnia constant a les portes de la virtuosa Europa. Milers de persones rescatades i mortes ofegades a les portes de la fortalesa Europa. Un balanç dramàtic per al mur que ha erigit la Unió Europea.

Xarxes recollint cadàvers o trossos de cadàvers atrapats. Restes de centenars i centenars d’homes, dones i criatures que havien confiat després d’un viatge infernal travessant deserts i indrets inhòspits que els havien delmat, arribar a un país on es podrien guanyar les garrofes.

Per poder emprendre el viatge renuncien a tot el que tenen, es venen el cos i fins i tot l’ànima per pagar els traficants que comercien amb carn humana i no vacil·len a deixar-los morir i, si cal, llençar-los per la borda al més petit senyal de perill.

I la solució continua sent a mateixa: enfortir i blindar les fronteres.

Malgrat les recomanacions de les oenagés, del Parlament i la Comissió Europea, els estats continuen bloquejant qualsevol evolució de les polítiques migratòries. És més, en base al procés de Khartum, van delegar els controls d’immigració en una operació a distància a països com Sudan, Sudan del Sud, Líbia, Egipte, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, Somàlia, Kènia o Tunísia. Països que no ofereixen cap mena de garantia pel que fa als drets humans, i alguns dirigits per dictadors amb les mans brutes de sang. Vaja, que es delega el control de la immigració cap a Europa als mateixos països dels quals fugen els emigrants. Una hipocresia increïble si es té en compte que molts països de la Unió Europea no són el que es diria innocents pel que fa a la desestabilització d’aquests països.

Pobra Àfrica. Durant anys va haver d’acollir els europeus, possiblement els més fracassats, que allà podien reivindicar el seu déu i el seu color de pell. No feia falta saber gran cosa per fer-ho. Allà es podia viure bé explotant l’altra gent. Analfabets europeus que anaven cap allà i al cap de poc dirigien centenars d’africans que estimaven poder tractar i maltractar com els donés la gana. Europa es va afartar sota l’excusa d’enviar el seu savoir-faire, d’exportar predicadors i monstres mandrosos cap a l’Àfrica.

I encara hi ha persones, qualificades de senyories inexplicablement, que no en tenen prou i els voldrien veure morts, que asseguren que són una colla de delinqüents que només porten malalties i no volen treballar.

Sí, Europa la virtuosa n’és responsable. És responsable en la mesura que alimenta i provoca guerres i contribueix a la desestabilització de governs sota l’excusa que no són democràtics (enteneu més aviat que no són afins), fet que provoca els moviments massius de gent d’un costat a l’altre fugint de les guerres o de la fam. Cal tenir en compte que en les regions en guerra els controls fronterers són una quimera.

La gran majoria de candidats a la immigració són demandants d’asil. Dones, homes i nens que fugen de zones de conflicte i que venen per salvar les seves vides, o si més no per guanyar-se la vida (admetreu que morir de gana tampoc és una opció!). I la prioritat d’Europa sembla ser tancar les portes i evitar que entrin al territori europeu.

Mentrestant es troben diners o se’n generen alimentant les guerres i els conflictes i hi ha mitjans per mantenir les fronteres tancades i barrades, però ens diuen que no hi ha recursos per acollir els desplaçats.

Ja se sap, els estrangers generen por i desordre...