La Uifand publica una guia d’activitats d’ús intensiu de diners en efectiu
La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha publicat una guia sobre activitats d’ús intensiu de diners en efectiu amb l’objectiu de donar indicacions a comerços, bancs, assegurances i altres entitats perquè aquests no siguin utilitzats per dur a terme activitats il·lícites. L’ús de diners en efectiu s’ha destacat en nombrosos estudis com un factor de risc rellevant en termes de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Els diners en efectiu faciliten la comissió de crims i és difícil obtenir-ne la traçabilitat. Aquesta guia considera que són subjectes obligats afectats de manera directa les entitats bancàries, les companyies d’assegurances, els comptables, assessors fiscals i auditors, els notaris, advocats i economistes, entre altres professions. I de manera indirecta els agents immobiliaris o persones que comerciïn amb béns que es paguen o es rebin en efectiu i per import igual o superior als 10.000 euros. Les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre i institucions de gir postal també haurien de cenyir-se als paràmetres d’aquesta guia.
Els casinos de joc són considerats subjectes afectats però no han estat inclosos perquè, tal com diu la guia, “a dia d’avui cap opera activament a Andorra”.
Els riscos que detecta la guia és que malgrat que s’hagi popularitzat l’ús de mitjans electrònics com a nous models de pagament, el 78,8% del total de pagaments que es fan en la zona euro corresponen a diners en efectiu, mentre que el 21,2% es fa amb altres models, com ara targetes de crèdit o dèbit i dispositius mòbils.
Segons les dades que el Banc Central Europeu va publicar el 31 de desembre del 2018 amb relació al detall dels diners en efectiu en circulació, es dedueix que tot i que la majoria de pagaments en efectiu són de petit import, els bitllets de 100, 200 i 500 euros representen gairebé el 50% del valor total de diners en efectiu en circulació. La Uifand comenta que els pagaments amb aquests bitllets no han de ser de per si indicador de sospita, però conclou que els criminals tenen predilecció pels diners en efectiu i més del 30% de les declaracions d’operativa sospitosa recollides a Europa es relacionen amb l’ús indegut de diners en efectiu. Els comerços d’ús intensiu de diners en efectiu són els més utilitzats per criminals, ja que els permet fer el que es coneix com a co-mingling, que consisteix a barrejar fons de procedència lícita amb fons d’origen il·lícit.
Aquesta guia enumera indicadors de risc per als bancs, com ara detectar comerços o clients amb bitllets o quantitats de diners que no s’ajusten al seu perfil, ingressos de xecs sense justificació, ingressos d’efectiu de comerços en quantitats arrodonides. O indicadors per a notaris de pagament per avançat amb quantitats elevades, o manca de limitació sobre els pagaments d’honoraris en efectiu. La guia també contempla nou mesures mitigadores, com ara la implementació de procediments de control intern per diners en efectiu.
Finalment, els comerços tenen, entre altres obligacions, el coneixement del client i aplicació de les mesures de diligència deguda. La guia recorda quines operacions són considerades en efectiu de gran import i les mesures de control aplicables, així com l’estudi de risc individual (ERI).