NaturlANDia de Lòria

Estimada Laurèdia, què ens està passant? Ja fa temps que m’adono que alguna cosa no rutlla. Que les coses canviïn i evolucionin és d’allò més natural. Però en el teu cas estàs patint una transformació que no t’afavoreix de cap de les maneres. 
En el seu dia, algú va decidir que era hora de posar-te en el mapa i s’apostà per convertir-te a qualsevol preu en una mena de pseudoparc d’atraccions que reportés riquesa i incentius de tota mena. Però això no ha estat així, i la teva degradació va a més de forma descontrolada.
T’has convertit en una espècie de collage de propostes sense cap ni peus que no beneficien ningú –o només alguns. I que en cap cas alimenta l’esperança de veure aflorar una parròquia pròspera i atractiva. Com deia Raimon, qui perd els orígens perd la identitat. I tu n’ets un clar exemple.
El camí emprès pels teus successius dirigents t’ha empès a anar deixant de banda tot allò que, durant segles, ha definit les teves característiques i les teves singularitats. I per fer passos endavant, no és necessari que les abandonis o que les hi donis l’esquena. Ans el contrari! Te n’hauries de sentir orgullosa i mostrar-les sense por.
Hem de dir prou a tots els escàndols que, successivament, s’han anat donant a casa nostra: no als casos de corrupció, no a la mort injustificada de feres, no a l’incivisme, no a la manca de visió de futur sostenible i, no a la destrucció del teu entorn...
Resulta absolutament incomprensible que, en un moment en què de forma global el nostre planeta se’n va a la merda, hi hagi qui aposti per instal·lar-t’hi una tirolina de grans dimensions. I encara que això suposi “talar uns pocs arbres”, no t’ho pots permetre de cap de les maneres. Jo et faré costat. I com jo, molts altres disposats a lluitar per tu i pel teu futur. Deixem de jugar a veure qui la té –o qui la fa– més grossa i reflexionem una mica sobre que és allò que realment volem per a la nostra parròquia. Que cal evolucionar i adaptar-se als nous temps? Per descomptat que sí! Però aplicant el seny i el sentit comú. Si no ho fem, a la llarga girarem la vista enrere i ens demanarem en quin moment t’hem deixat perdre d’aquesta manera. Aleshores ja serà massa tard. Però encara hi ha esperança. Si fem pinya a tots els nivells som a temps de revertir la situació i treballar conjuntament per recuperar la confiança en tu i tornar-nos a sentir orgullosos de ser lauredians.
Si us plau, fem-ho abans que algun il·luminat acabi rebatejant definitivament a Sant Julià de Lòria en NaturlANDia de Lòria.