Aeroports
No sé si és perquè a l’estiu les notícies i les informacions escassegen, tot i que amb l’esllavissada del 10 d’agost vam estar servits, o perquè realment som propensos a crear polèmiques allà on no n’hi hauria d’haver, però el comentari del Govern d’aquesta setmana passada sobre els possibles aeroports al Principat em van deixar, pel cap baix, perplexa.
Cercant en la història, descobrim que el Molt Il·lustre Consell General va autoritzar un aeroport el 1931 al pla de Santa Coloma. Però un avionet, l’únic que s’hi va atrevir, s’hi va estavellar i es va acabar la prova.
Dit això, la veritat és que no va minvar l’empeny d’alguns, la imaginació d’altres i el desig de molts de construir un aeroport al Principat.
Ara bé, el nostre país té l’orografia que té i trobar més de 2.000 metres de llargada de terreny pla dins del Principat és, sense pretendre ser una esgarriacries, complicat. Sobretot, si hi afegim que la intervenció de la mà de l’home ha modificat i moldejat la geografia física del país en molts indrets amb les nombroses construccions d’habitatges, edificis, espais de lleure i camps de neu que s’hi han afegit al llarg dels anys.
És cert que els darrers anys s’havia apostat per l’aeroport de la Seu-Andorra, tot i que s’ha de reconèixer que la pista d’aterratge de l’aeroport de la Seu, amb 1.340 metres de llargada, és massa curta per a avions grans i que l’impacte per engrandir-la seria molt gran, ja que està sobre un altiplà. Aquest fet podria frustrar la viabilitat real a curt i mitjà termini d’aquest aeroport. I això sense comptar que aquesta infraestructura està ubicada fora del país, a més de 20 quilòmetres i amb una única carretera d’accés que, els darrers 10, tant a l’estiu com a l’hivern, hom pot estar hores fent cua per accedir al Principat.
Fa uns mesos, amb el desig de tenir plena sobirania amb l’espai aeri i oferir una via d’accés aeronàutica a Andorra, va tornar a plantejar-se la possibilitat de construir un aeroport al país.
La ubicació d’aquesta pista a la Rabassa ja s’havia posat sobre la taula fa anys. Desconec els estudis que s’hi han fet i les possibilitats d’aquest nou projecte d’infraestructura, tenint en compte que deixant de banda els 10 quilòmetres d’ascensió i de revolts interminables que hi ha entre el centre de Sant Julià i la Rabassa, actualment hi ha un camp de Neu i un espai de lleure, Naturlàndia, que ben segur acabarien desapareixent, ja que perdrien tot atractiu.
Però conec una mica més els estudis fets sobre l’aeroport a la Vall d’Incles i Grau Roig, ja que els van presentar fa onze anys a Govern en una vida anterior. En aquell moment, i és evidentment una opinió personal, ho vaig trobar una barbaritat i un despropòsit per a un país com el nostre. Ja que a banda de malmetre completament el paisatge, de modificar la fauna i la flora i de tocar de mort el medi i la vida en aquesta zona, es carregaven l’encant i l’atractiu de les pistes de Grau Roig i, de retruc, del conjunt de Grandvalira.
Aquesta primavera vaig descobrir que dit projecte –segurament modificat, ja que ara en comptes de la Vall d’Incles parlen de Bordes d’Envalira– havia tornat a ressorgir i havia estat presentat a la CCIS comptant amb el vistiplau del Govern.
No sé què pensar, tot són opinions i projectes, però el més gruixut va ser sentir el ministre portaveu afirmar fa pocs dies que ambdós aeroports eren compatibles al nostre país!
Vaja! I pregunto: de què ens servirà disposar de dos aeroports a un país de muntanya de 464 quilòmetres quadrats quan ningú ens vingui a visitar perquè haurem perdut tot el nostre encant i els nostres atractius per l’impacte de la construcció i la pol·lució que generaran aquestes dues infraestructures?