Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Memòria ancestral de Pal

Autor: Natàlia Bahirwani Areny


Envoltada de muntanyes, banyada per aire pur, sobre mi un cel blau que enlluerna, tan blau que sembla una obra d’art.

El cel més bonic que he vist mai, el més perfecte, com si es tractés d’un fons de pantalla de dimensions gegants. Aquest és el cel d’Andorra! “No xipollejos tant”, em crida la iaia, i amb les mans gelades de tocar l’aigua freda de l’aigüera me’n vaig cap a la vora del foc a fer cotnes de les escorces dels troncs. M’agrada veure com es cargolen i sentir l’escalfor d’aquelles flames a la cara. Em reconforta i em fa sentir viva.

Tinc una cabana, tenim dos coms per les vaques i un està buit. Allà hi tinc la meva cabana, feta de fustes i llenya que agafo de sota la teulada de la cort de les vaques.

El tiet em deixa fer, tot i que de tant en tant me la desmunta. Però el diumenge següent la torno a fer! Una caseta! La meva caseta a la muntanya on faig dinarets i jugo a cuineres amb la meva amiga. Es diu Mireia i viu davant de casa, a la casa del Quart.

Cada diumenge ens trobem.És un dia molt especial en què no hi ha fronteres per jugar. Vivim mil aventures; aquell poble ens pertany per uns instants, per un diumenge més.

Sovint ens n’anem a l’hort a plegar carrotes i cebes d’amagades; les arrenquem i marxem corrents cap a la nostra cabana. Fem un parada pel camí per rentar una carrota a la font, i així fresca i neta ens la mengem pel camí. Una delícia!

Soc a Pal. Aquí van néixer la mama, els tiets i l’avi; la iaia, a Erts. No vaig conèixer el meu avi ja que va morir fa molts anys. Ell va construir aquesta casa, o més ben dit reconstruir, ja que a l’origen era més petita. Li’n diuen Cal Nicolau, i és aquesta casa blanca, enmig del poble.

No sabeu quina és? És ben visible si quan passeu per Pal us hi fixeu. És allà, ben dreta, senyorial, vestida de blanc, amb la seva doble porta de fusta imponent i les finestres i els balcons observant les generacions passar.

Ha esdevingut patrimoni nacional protegit del Principat, ja que és una de les poques cases andorranes en estat d’origen, amb el seu celler i la fogaina al replà, el gran soler amb l’escudeller i el rellotge que presideix la sala, la cuina de llenya, el forn per fer coure el pa i una sala de més amunt farcida d’antiguitats, records i energies.

Aquí hi vaig aprendre a viure i a jugar. Amb fustes, amb pedres, amb plantes i rocs, a collir culleretes, a mullar-me als coms, a passejar per la muntanya, a munyir les vaques, a donar menjar a les gallines i sobretot a viure en família.

Ara ja som pocs els que quedem d’aquella gran família, només nebots i renebots, però res del que érem. La vida ens ha deixat orfes de mares i pares, fills de Cal Nicolau de Pal.

Els records m’envaeixen sovint, també les sensacions, les olors i les emocions.

Hi tornarem a entrar, la tornarem a veure, un dia, no se sap quan, ens tornarà a acollir en aquell soler, les pedres ens tornaran a mirar i la calç que recobreix les seves parets ens recordarà.

No puc acabar sense dedicar-li aquestes paraules a la mare, als que ja no hi són i als que hi seran...

Comentaris: 3

Comentaris

es precios natàlia, que macos i especial els records de petit, et prometo que anire a veure aquesta casa que descrius, i t animo a seguir escrivint, tens moltes coses que explicar, i m agrada com ho fas, un peto enorme

Moltíssimes gràcies!

Sensacional Natàlia! M’has fet anar on havia oblidat... Gràcies

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic