Preocupat
Dilluns envien una convocatòria de premsa de Silvestre Advocats i es convoca els periodistes a una roda de premsa ahir a les 16 h relacionada amb l’Operació Cautxú. L’advocat Josep Anton Silvestre, mentre se sentien cops de martell per unes obres del costat, ataca la policia, la justícia i també la premsa. Nosaltres ja hi estem acostumats, als atacs. Va amb la nostra professió. Ningú ens defensa. Durant la roda de premsa i després vaig sentir preocupació. Segons l’advocat, que té com a clients alguns treballadors i col·laboradors de la FAF, l’informe policial –que tenim tots els mitjans– té informacions “tendencioses i que no són certes”. També va dir que “un jutge ha de tenir criteri i el que diu la policia no és paraula de déu; la policia també s’equivoca”. En fi. Em preocupa i penso... Si és cert tot això tenim un greu problema al país o estic exagerant? Estic exagerant! No n’hi deu haver per tant. Sigui com sigui estic preocupat. Tot plegat m’ha creat inseguretat. Soc un periodista d’esports i d’aquests en conec uns quants. Ens agrada més escriure sobre cròniques –alguns ens acusen a través de missatges que el més rodó que hem vist ha estat una totxana– i no ens agrada escriure gens de suposades apropiacions indegudes, de suposats, sempre, fraus a la CASS i d’administracions deslleials. No som gaire de trepitjar tribunals, tot i que ara es veu que estarem més allà que no pas a la gespa artificial –disculpes, no volia fer cap referència al cautxú–. Estem, des de fa uns mesos, en un ambient enrarit. Ens castiguen sense viatjar amb la selecció –un mitjà sí que hi va–, ens envien o amenacen amb querelles i també ens matxaquen a les xarxes socials persones a qui potser alguna vegada havies fet un repor agraït. Sempre toca matar el missatger. Deu ser també un esport.