Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Antonia Escoda

Antonia Escoda

Formació contínua

 

 

Popes




Couvrez ce sein, que je ne saurais voir. Par de pareils objets les âmes sont blessées, et cela fait venir de coupables pensées.” Le Tartuffe, Acte III, escena 2. Molière.

En aquesta escena, Tartuf  dona a Dorine un mocador: “Tapi’s l’escot, per favor. Coses semblants fan que els sentits s’inflamin, i així es desperten pensaments culpables.”

La por de veure els pits de les dones entra en el comportament dels devots hipòcrites. I ho trobem sovint dins la literatura, sobretot en nombrosos textos religiosos que recomanen fugir de la seducció de la bellesa femenina, en particular quan està desvestida.

La tartuferia descriu una actitud en aparença virtuosa, però interpretada per una persona que en realitat presenta tots els vicis oposats. Hipocresia, vaja.

Hipocresia, la que es molesta per la visió d’una mare donant el pit en un espai públic.

Hipocresia, la norma social que impedeix mostrar algunes parts del cos segons el gènere en què t’hagin classificat.

Hipocresia, quan la visió d’un cos desvestit et sembla obscena, però ep!, això sí, la del cos que no entra dins les normes i cànons establerts als cartells publicitaris.

Hipocresia, la de certes xarxes que censuren els pits a l’aire i no les crides a l’odi, la xenofòbia, el masclisme.

Com si les nostres popes fossin irrespectuoses amb els altres! El problema no el tenim les que decidim portar o no portar un tipus de roba o un altre, o les dones que fan allò tan natural de donar el pit al seu infant. El problema rau als ulls de qui les mira amb certs filtres mentals, provinents de la tradició patriarcal. Tot plegat, sustentat en la infàmia que els nostres cossos poden provocar desitjos irrefrenables, incomoditats o experiències negatives. Que ja se sap, les mamelles són armes de destrucció massiva (i si no que li ho preguntin a l’Afrodita A!)!

Assumir que les dones ens hem de tapar les metes perquè són un òrgan sexual. Acceptar com a normal el que no ho és.

Shopenhauer descrivia el món en dos vessants: d’un costat la Representació, és a dir, la vana aparença; i de l’altre, l’essència veritable, la Voluntat. Una Voluntat de viure cega i irracional, a l’arrel de tots els mals del món –no us recorda tot això la història bíblica d’Eva, Adam i certa poma?–. Si l’ésser humà vol arribar a una millor consciència ha d’alliberar-se de la Voluntat que hi habita mitjançant la compassió, la vida ascètica i la contemplació artística. Però, ja hi som!, ensopega contínuament amb el mateix obstacle: la dona i les trampes del desig sexual.

Un cop més el problema ens l’encolomen a les dones. I no el tenim nosaltres, sinó la societat masclista que ha construït una hipersexualització dels nostres cossos.

Primer ens erotitzen i després ens exigeixen que ens tapem, mentre ells van tan feliços sense sostenidors molls a sobre els mugrons, sense estretors, sense molèsties... Els torsos nus dels homes es donen per descomptat i així són acceptats amb tota normalitat, no només en espais de bany, sinó també en altres espais compartits com la pràctica d’esport o les xarxes socials. En el cas de les dones, els nostres pits, i sobretot els mugrons, estan sotmesos a debat i control públic. 

La gran majoria de regulacions que tenen a veure amb la indumentària de les dones són restrictives. No només molesten els pits a l’aire, sinó també l’excés de roba, com el burquini, aquest per motius d’higiene diuen. La qüestió és dir-nos com hem de vestir! En canvi, enlloc veureu que es limiti l’ús del banyador tipus eslip o tanga per als homes, ni el mal gust en el vestir, l’ús i l’abús de samarretes de futbol, ni les sotanes...

Em sobta que a ningú li resultin obscens els vestits de les bodes reals, o els senyors amb tratje i corbata que fan fora dels seus domicilis els qui no han pogut pagar la hipoteca, aquells senyors tan ben vestits que dicten qui té dret a viure i qui es queda en pilotes.

Viure en pilotes, i no poder anar en pilotes...

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Molt bon article, on anira a parar esta societat, que sera el següent

Chapeau! Molt ben dit!! :)

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte