Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Natàlia Bahirwani Areny

Natàlia Bahirwani Areny

 

 

Sant Climent amb les seves campanades




Les campanes de Sant Climent cridaven a missa en un dels dies més importants per al poble de Pal.

Les dones s’atrafegaven a la cuina preparant el dinar de festa major, les olors es desprenien pel soler i fins al carrer, guisats amb cassola de fang, canelons i postres de músic amb flams i pastissos, eren habitualment els àpats d’aquest dia, en què es reunia tota la família, amics i veïns, al voltant de la immensa taula que presidia la sala de casa.

Amb roba nova per a aquell dia i amb els homes de casa amb vestits i corbata, per a l’ocasió, ens afanyàvem per assistir a la missa solemne que se celebrava aquell dia.

Les noies del poble portaven plates amb ramillets de flors que havien fet elles mateixes i banderetes d’Andorra. Els músics tocaven fins a la porta de Sant Climent, on ens esperava mossèn Roc per a aquella especial celebració.

En acabar la missa, i amb l’“aneuvos-en en pau”, tot era alegria i riure, era l’hora de la passacalla pel poble, però abans, les nenes repartien aquells ramets de flors a les dones i posaven la bandereta a la solapa dels vestits dels homes.

I així d’engalanats, ens dirigíem al carrer Major per recórrer el poble, fent una parada a totes i cadascuna de les seves cases, els músics oferien una cançó i a canvi les dones que s’havien quedat a casa fent els dinars, sortien als balcons i a les finestres per saludar.

Feia calor el darrer cap de setmana de juny, així que aixerdegats i afamats acabàvem el recorregut a cal Garibaldi per gaudir de l’aperitiu.

Els riures, les salutacions i les felicitacions eren tan efusives que a dures penes ens sentíem els uns als altres, l’alegria omplia cada racó d’aquella casa i vivint aquell moment, gaudíem d’una diada tan important amb els nostres parents, amics i veïns. Recordo la taula plena, en la qual s’havien afegit cadires de la sala de més amunt, per poder rebre tots els convidats. Familiars, de prop i de lluny, cosins, tiets, amics, ens regalàvem amb aquell dinar fet amb tanta cura i dedicació.

I una vegada més, riures, brindis i després les partides de brisca i els parlaments, amenitzaven el llarg dinar que s’estenia fins a l’hora de la xocolatada ambientada per l’orquestra, amb el ball de tarda, a la plaça.

Des de casa, esperava sentir les primeres notes d’aquells músics, per baixar cap al ball a buscar coca i xocolata, en portava per la meva mare, per la tieta i per la iaia, i elles sempre m’ho agraïen amb un gran somriure afectuós.

El dia no s’acabava aquí! Seguia el sopar de festa major en el qual quedava només la família més propera i el ball de nit que també se celebrava a la plaça.

Excepcionalment, quan plovia, ens traslladàvem amb els músics a la que li deien “la casa nova”, que el meu avi va deixar inacabada i que amb els seus murs i la seva teulada feia de sala de festes i on, ben aixoplugats, ballàvem fins a l’esgotament.

En alguna ocasió ens havíem quedat els cosins a dormir a casa de la iaia, distribuïts en les diverses habitacions de la casa. Nosaltres dormíem tres en un llit, jo era la més petita de les cosines, així que hi cabíem, tot i que alguna vegada em feien girar-me i dormia al revés, el cap als peus del llit.

Sempre em costava agafar el son, sentia la música fluir des de la plaça i amb la darrera estrofa de La casita de papel m’endinsava en un plàcid descans, amb un somriure als llavis, el cansament del dia pesant sobre el meu cos i amb la ment preparada per crear bonics records.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

m encanten els teus relats, traslladen a una añtra época, jo tb recordo les nits de cosins i si tb dormiem alguns al revés, felicitats guapa.

et vull llegir aviat, carmen

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte