M'estaré tornant 'indepe'?

Miri, doctor, no sé si el que em passa és especialment preocupant o només que de tantes dosis de FAQS he vist per fi la llum. El cas és que des de fa unes setmanes no deixo de coincidir amb els meus amics indepes i, naturalment, això m’amoïna. L’altre dia ja li deia que la consigna amb què el llacisme més irredempt esperava la sentència del Suprem espanyol, Ni oblit ni perdó, em semblava oportuníssim. No sé si el jutge Marchena i els seus compis em llegeixen, però ells tampoc han oblidat l’octubre aquell que els indepes van viure perillosament i per això han condemnat els delinqüents de Lledoners a penes considerables. En fi, que els fan cas i s’emprenyen. Ho entén, vostè, això? I què me’n diu del tall de l’N-145 de divendres? A mi em sembla inobjectable, definitiu, l’argument que dotze horetes sense carretera no són res comparat amb els cent anys que els han caigut a Junqueras i companyia. Vist així, en sé de més d’un que donaria no ja dotze hores, sinó 24, fins i tot 48 perquè els sediciosos complissin íntegra la condemna. Jo mateix, sense anar més lluny. I el que el sorprendrà encara més: també em sembla una sensacional sobreactuació bananera la detenció del pobre xaval que dissabte es va dedicar a tunejar l’ambaixada espanyola. Pensin que hi podria haver encès una foguera estelada, o llençat unes tones de merda indepe, uns quants totxos laietans, caniques gegants, uns petards de res, un coet per abatre helicòpters o un còctel d’aquests que fabriquen amb àcid sulfúric, pols d’alumini, parafina, gasolina i decapant industrial, tot plegat amanit amb un rajolinet de ratafia i una selfie. Però va i escriu: “Spain Is a Fascist State”. Tanta contenció, no mereix un monument? Per mi, que era un infiltrat.