L’excel·lent professorat d’anglès
Sabem que l’anglès és una de les llengües amb més transcendència a nivell mundial. A part d’obrir portes comunicatives permet tenir una visió àmplia de la realitat social i cultural. El 9 d’octubre la ministra d’Educació compareixia a la comissió legislativa d’educació, recerca i esports. Escoltant les intervencions dels membres de la comissió em va sobtar –i indignar– la gratuïtat de les paraules del conseller Pere López, del PS, que deia que hi havia una mancança de nivell en el professorat d’anglès. Unes paraules bastant desafortunades.
Suposo que com a conseller coneix el sistema d’avaluació del professorat i que actualment el ministeri d’Educació disposa d’una cartera amb els professors en actiu amb les notes més altes. Professionals que ens sotmetem, periòdicament, a observacions i avaluacions per part dels nostres superiors per oferir la millor qualitat en l’ensenyança a les nostres escoles de referència. La que vostè posà en dubte.
El senyor López demana professors natius que “estiguin en condicions” (sic) d’impartir l’assignatura. I jo li pregunto, senyor conseller: això garanteix l’excel·lència de l’aprenentatge de la llengua? Quines són aquestes condicions? S’ha parat a pensar, també, en la didàctica del Permsea? I en la pràctica educativa? I en l’elaboració de materials? I la motivació de l’alumnat? I la realitat de l’aula?
Aquests són alguns dels exemples que li podria enumerar que sí realment fan aprendre o no una llengua. N’hi ha més. Però en una cosa sí li donaré la raó. Hem de millorar. Sempre podem millorar. Els que estem al peu del canó dia a dia som conscients que cal seguir treballant en alguns aspectes per arribar a l’excel·lència que la societat ens demana i a què hem de donar resposta.
Miri si tenim el nivell baix que el ministeri d’Educació ens exigeix, d’entrada, l’acreditació dels nivells C1 i C2 per impartir les classes, a més de la titulació específica corresponent a l’etapa on es treballarà. Per tant: un professor graduat en estudis anglesos, amb una acreditació C2, el DELTA i amb anys d’experiència en la docència, per a vostè, no té prou nivell i li falta fluïdesa.
Tenim conceptes antagònics, veig. Miri si tenim el nivell baix, senyor conseller, que, tot i saber que els programes han d’anar millorant, som capaços de flexibilitzar les unitats didàctiques in situ, atendre la diversitat d’aula, crear els pertinents materials, avaluar en moments diferents de la unitat l’alumnat perquè sigui capaç de mobilitzar-se i desenvolupar-se amb la màxima autonomia possible, fer el seguiment amb el tutor, amb la psicopedagoga –si escau- i estar constantment en formació contínua per aplicar la millor didàctica a l’aula.
Miri si el nostre nivell és baix, senyor López, que a més de les activitats d’aula ens proposem per fer autories de revisió per millorar els programes lingüístics que ofereix l’Escola Andorrana i que puguin desenvolupar, amb èxit i amb molta suficiència, la competència lingüística.
Miri si tenim el nivell baix, senyor conseller, que fomentem la immersió lingüística amb els nostres companys de feina i amb l’alumnat, i desitgem tenir l’auxiliar de conversa (un natiu) que ens proporciona el ministeri d’Educació per reforçar-ho. Miri si tenim el nivell baix que molts de nosaltres ens dediquem a la investigació i a la recerca, i utilitzem de forma habitual la llengua anglesa que vostè nega.
Miri si tenim el nivell baix que som capaços de fer tot el que li he detallat per un sou molt més baix que el seu i, a més, hem d’admetre que se’ns qüestioni professionalment. Tot això, estant a la cua dels cossos especials de l’Administració.
Però, sap què? La vocació ens pot. Serveixi aquest article per donar suport a tots els meus companys i companyes mestres i professors de llengua anglesa de l’Escola Andorrana i d’FP. Com també als del sistema espanyol i francès. Però quan vulgui, en asseiem tots amb vostè i en parlem per esclarir-li els dubtes. En anglès, sens dubte. Que de la mateixa manera que als docents se’ns demana l’excel·lència lingüística també caldria demanar-la a certs parlamentaris, per la important feina de representativitat en organismes internacionals.