Bon 'indepe' no diu mentides
El meu amic I. m’ha bloquejat al Twitter. Total, perquè li vaig dir mentider. Estic desolat, com els francesos. Tant, que he estat reflexionant sobre la patològica relació que els meus amics indepes tenen amb la mentida i, per tant, amb la veritat. Veuran: piulava dilluns el meu amic que el pobre Torra l'havien assegut al banc dels acusats “per penjar una pancarta”. Ja sé que és costum entre llacistes, processistes, lliristes i espècimens veïns propalar mentidetes d’aquest estil, des de la fundacional “Espanya ens roba” fins a la que ha fet fortuna els últims temps, “Spain is a Fascist State”, passant per la més repetida de totes, que és que els inquilins de Lledoners hi són per “posar urnes”. Per no parlar dels “100 anys de presó”. Falten dos FAQS, ja ho veuran, perquè diguin que presumptes malversadors com Lluís Salvadó –aquell que ponderava les qualitats d’una consellera segons les tetes de la candidata, recorden?– els imputen pel delicte de ser catalans. Cap d’aquestes innocents troles resisteix el mínim contrast amb la realitat, d’una manera similar a les delirants hipòtesis de l’Institut Nova Història. És tediós, a banda d’impossible, haver-ne d’anar replicant les ocurrències. Però amb tu, amic meu, faré una alta excepció i t’ho explicaré de forma senzilleta: no acusen Torra de penjar pancartes, no, sinó de desobeir l’ordre de retirar-la de la Junta Electoral Central. No és ben bé el mateix, com fins i tot ell va admetre en un gest que regalima dignitat per tots els forats, ja saben. Dir que era per penjar una pancarta és com sostenir que a Tejero –per continuar amb un altre colpista– li van caure 30 anys per treure una pistola de res. O a un violador, per abaixar-se la cremallera. Ho entens, així, amic, mentider meu?