Els projectes de cogeneració amb gas natural en dubte: ni nets ni segurs
Diversos estudis i experts qüestionen l’aposta de FEDA per projectes de cogeneració que utilitzen principalment, com a matèria primera, el gas natural. Almenys si l’objectiu és avançar en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així, malgrat que la combustió de gas natural produeix la meitat d’emissions de CO2 que el carbó, des de la comunitat científica s’alerta cada vegada més que el gas és tan qüestionable com el carbó o el petroli i, per tant, tot el que sigui cremar combustibles fòssils s’haurà d’abandonar al més ràpidament possible si es vol complir amb els acords de París.
A més, cal tenir en compte els estudis elaborats sobre el gas natural, que conclouen que les emissions totals d’aquest són superiors a les del gasoil. És més. Els informes del Global Energy Monitor arriben a assenyalar que l’impacte d’aquesta font d’energia és equivalent al del carbó (la que té més emissions) mentre que Transport & Environment tampoc veu beneficis en el gas respecte del petroli. Segons explica l’enginyer Josep Puig i Boix, que és vicepresident d’Eurosolar (Associació Europea d’Energies Renovables), a l’hora de parlar de l’impacte del gas natural liquat cal tenir en compte les fuites de metà que es produeixen quan aquest material s’extreu, es transporta, es liqua i es gasifica. Els mateixos gasoductes tenen fuites i per això adverteix que “és discutible l’argument que emet menys”. Davant d’això considera que FEDA hauria de disposar d’un estudi seriós en què es comptabilitzessin les emissions des de l’extrac-ció perquè “si només et diuen l’aspecte de la combustió és enganyar el personal”. Puig destaca que “cremar gas vol dir fer emissions” quan s’hauria d’anar cap a una reducció d’aquestes. És per això que considera que “no té sentit fer noves infraestructures que ens condicionaran els pròxims 20 anys”. Per l’enginyer, els projectes de FEDA suposen un “peatge” i remarca que “l’estratègia del segle 21 és tenir visió a 30 o 40 anys vista i començar a fer el canvi ja cap a renovables”. Aquesta, juntament amb la reducció del consum, és l’única alternativa.
Antonio Turiel, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), considera que l’aposta per la cogeneració amb gas natural és més un tema de seguretat energètica que no pas de sobirania i reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És a dir, que es buscaria assegurar certa producció elèctrica en cas d’una “tenalla energètica” als països on es compra l’electricitat. Turiel indica, però, que caldria avaluar fins a quin punt tenir aquesta producció autòctona val la pena, ja que el gas també s’ha d’importar i es preveu que els pròxims anys també tindrà problemes. “No veig claríssim que sigui una grandíssima opció”, detalla. L’expert explica que tot i que les centrals suposarien una reducció de les emissions de CO2 cal tenir en compte que l’electricitat que s’importa de França i Espanya ja té un baix contingut en carboni, aspecte compartit per Puig. Davant de tot plegat considera que (en aquest cas FEDA i el Govern) haurien d’explicar els veritables motius pels quals s’impulsen aquests projectes, ja que no s’eliminen les emissions i suposaran un encariment de l’electricitat a Andorra.
Quant a les alternatives per avançar en el compliment dels acords de París, l’investigador avisa que l’única mesura és reduir dràsticament el turisme i el comerç, ja que avui no existeix cap tecnologia que permeti assolir una reducció de les emissions de CO2. Accepta que és una decisió molt complicada i de difícil implementació però adverteix que la resta serà posar pedaços. Amb relació a les renovables, afirma que són el futur per la lluita contra el canvi climàtic i la disminució de la quantitat de combustibles fòssils. Aquestes, però, no cobririen el total d’energia que es gasta, encara que recorda que la majoria es malbarata.
El perill de les cisternes
Capítol a part mereixen els riscos que suposarà el transport del gas amb cisternes. Els dos experts alerten que aquest material és molt més perillós que el gasoil, ja que el gas va a pressió i per tant qualsevol accident “multiplica per molt l’accident d’una cisterna de benzina”, diu Puig. Turiel afegeix el risc de fractures en la cisterna (un fet normal, ja que els metalls es fatiguen per la pressió exercida pel gas). En cas que això es produís, qualsevol espurna o una persona fumant a prop podria provocar una explosió. Això sense tenir en compte la sobrecàrrega de camions al sistema de carreteres d’Andorra, amb els perills que suposa el transport de mercaderies perilloses. Per tant, Turiel conclou que “és una pèssima opció el trasllat del gas en cisternes”, i afegeix que la millor opció seria construir un gasoducte.