Diari digital d'Andorra Bondia
La Balma de la Margineda, excavada entre el 1979 i el 1991, conserva els vestigis humans més antics del Principat.
La Balma de la Margineda, excavada entre el 1979 i el 1991, conserva els vestigis humans més antics del Principat.
Eines ja tallades a partir del material lític recollit a la llera del riu Ansobell.
Eines ja tallades a partir del material lític recollit a la llera del riu Ansobell.
Bloc de riolita del qual s'estreia el material per fabricar ganivets i raspadors.
Bloc de riolita del qual s'estreia el material per fabricar ganivets i raspadors.
Mapa de les glaceres al Pirineu, fa cap a 14.000 anys, amb la ruta possible que van seguir els pobladors que es van establir a la Balma de la Margineda.
Mapa de les glaceres al Pirineu, fa cap a 14.000 anys, amb la ruta possible que van seguir els pobladors que es van establir a la Balma de la Margineda.

D’on venien els primers andosins?


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Regirarocs / V. Turu

Turu i Remolins rastregen l’origen dels inquilins de la Balma de la Margineda fa 14.000 anys.

Era un dels fascinants secrets del jaciment de la Balma de la Margineda que quedaven per escatir: d’on procedien, les eines fabricades amb pedra volcànica –riolita, per concretar– que utilitzaven per tallar i per raspar els primeríssims inquilins d’aquell refugi prehistòric? No era un simple capritx d’erudit o de diletant. Conèixer la procedència d’aquest material podia donar la clau per determinar –o com a mínim, proposar– l’origen dels primers humans de qui hem trobat petja a casa nostra. Dels primers andosins, vaja. I això és exactament el que fan el geòleg Valentí Turu i els arqueòlegs Gerard Remolins, Michel Martzluff i Jean Guilaine en un suculent article recentment publicat a les actes del 142è Congrès national des sociétés historiques et scientifiques, que va tenir lloc el 2017 a Pau, i que és el resultat final d’un projecte iniciat el 2013 sota els auspicis de la Comunitat de Treball dels Pirineus.

Turu i companyia van començar buscant afloraments de riolita a prop del jaciment, per la vall d’Enclar i a la zona del riu Montané. N’hi havia, sí, però no tenia prou qualitat perquè d’aquelles pedres en sortissin ganivets i raspadors de la qualitat dels que s’havien excavat a la Balma de la Margineda. Però estem parlant de fa entre 14.000 i 12.000 anys, i si mirem al mapa com estaven posicionades aleshores les glaceres, proposa audaçment Turu, “comprovem que a l’actual territori andorrà no els quedava gaire extensió per on moure’s, perquè la part alta estava ocupada pel glaç, i que necessàriament havien d’estar orientats cap a la vall del Segre”. El següent pas semblava obvi: anar resseguint el Segre, que fa 14.000 anys estava lliure de glaç, i prospectant-ne els afluents fins que apareguessin “materials lítics” –pedres, vaja: la riolita de què parlàvem– de qualitat similar a la de la Balma.

I resulta que van aparèixer al riu Ansovell, a la comarca del Baridà. Aquesta troballa els va fer pensar que els nostres primers andosins, que eren caçadors-recol·lectors, no duien necessàriament al damunt tot el seu arsenal de pedra, sinó que l’anaven fabricant amb els materials que trobaven pel camí. Una vegada establert que havien arribat fins aquí remuntant la vall del Segre, la següent pregunta també era lògica: d’on venien, aquesta gent? I la resposta, relativament simple... si es coneix la distribució de les glaceres fa catorze mil·lennis. I com que es dona el cas que Turu s’ha interessat per matèria tan marciana, va resultar també que l’únic lloc per la banda de l’Arieja que quedava en aquella època lliure de glaç era al peu del Carlit, pel costat del riu Oriege. I és per aquí per on es colaven a la plana cerdana, remuntaven la vall del Segre i anaven ocupant les valls secundàries, entre les quals –quina sort– la del Valira. Amb un detall: que l’únic vestigi d’ocupació que han deixat al vessant sud dels Pirineus aquells primers colonitzadors és l’abric de la Balma. I això que, diu Turu, el van habitar de forma intermitent durant prop de dos mil·lennis. No és fascinant, el que podem arribar a saber gràcies a una humil pedra volcànica?

 Dos claus sobre la cultura aziliana

Els primers pobladors de la Balma de la Margineda pertanyen a l’anomenada cultura aziliana, que es va estendre entre el Cantàbric i els Alps fa entre 14.000 i 12.000 anys. Eren caçadors recol·lectors que, a banda de les eines de riolita, utilitzaven uns llarguíssims arpons per pescar salmons. Els grups que ocupaven el nostre abric devien estar formats per una vintena d’individus, que hi plantaven a la primavera i l’estiu el campament base i l’abandonaven a l’hivern. El jaciment, en fi, va ser descobert el 1959 per Pere Canturri, és clar, i excavat entre el 1979 i el 1991.

Andorra
arqueologia
balma de la Margineda
Turu
Remolins
cultura aziliana
Carlit
Ansobell
Baridà
Comentaris: 1

Comentaris

A la Vall de l'Ingla, que va a sortir a Bellver, també n'hi ha de riolita, doncs el Pendís i la vesant berguedana, son restes d'un antic volcà.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic