Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

El pare




Dissabte passat, mentre em desplaço a cal Sergi Mas, penso que he de veure el Toni aviat perquè morirà enguany. Tenim pendent ensenyar-nos els comentaris al Manual Digest, els nous haikus de la vall d’Ordino…

Diumenge estic escrivint de temors i esperances i agafo el mòbil. Missatge de Quim Torredà. Quan estic a punt d’obrir-lo, rebo una trucada. Alba Doral em comunica la notícia, nota la commoció i proposa postergar la glossa, però retinc les llàgrimes i començo a xerrar atropelladament. El pare de la literatura andorrana (Albert Villaró i Vicenç Villatoro declaren el mateix, constato l’endemà). En acabat, arrenco a plorar. Al document que m’envia el Quim, contemplo la magnífica fotografia de Tony Lara i llegeixo el retrat publicat a Portella (Antoni Morell: la soledat de l’escriba) com si no l’hagués redactat jo. Obro dos llibres que tenen estampat el seu ex-libris: Cants, de Giacomo Leopardi, i Canciones para una música silente, d’Antonio Colinas, dedicat (“Una espurna màgica, incòlume”). Després, la veu càlida de Manuel Montobbio, que precisament ara està meditant a propòsit de la mort amb la lectura filosòfica de François Cheng, em conforta.

Dilluns, sumit en la tristesa, cerco mots per tal de celebrar la vida de l’amic. Subscric les reaccions de tothom. El dol és col·lectiu. El trobarem a faltar per la capacitat intel·lectual i humana (Anna Riberaygua). Ambaixador cultural del país (Sílvia Riva). Un referent (Josep Dallerès). El nostre clàssic (Quim Torredà). Figura emblemàtica (Xavier Espot). Un dels impulsors de l’andorranització (Roser Suñé). Va donar a conèixer la cultura andorrana (Òscar Ribas). Pensador apassionat i lúcid (Albert Villaró). Va reforçar els vincles amb l’entorn català (David Gálvez). Parla del món sencer a través d’Andorra (Vicenç Villatoro). Podria enumerar fites i qualitats: Serra Airosa, humanisme, les Lletanies, erudició, el Borís… I esmentar fets, persones de categoria que el Toni em va fer conèixer. Manolo Aguilar, Miquel Martí i Pol, Joan Salmerón, les cirerades, Manuel Cusachs, la nostra reedició d’Andorra, el meu país, Àlex Broch, Carles Duarte, Montserrat Marfany, Joan Rigol fent-nos una visita privada a la Sagrada Família, les tertúlies al Rutllan, consells de savi, recomanacions, dubtes existencials, confessions…

Dissabte vinent recullo el seu espectre a la plaça de les Arcades. Dinem a l’Ensegur de Llorts. Enraonem de poètiques, mites i pàtries. Em regala l’esborrany signat del pròxim article. Ets el Fiter i Rossell del tombant de mil·lenni, testimoni privilegiat d’una època periclitada i visionari de la modernitat futura. Ho nega amb el cap i m’agraeix “l’immerescut homenatge pòstum” que ha sortit dimecres. Saps que te’l mereixes, responc. El Toni esbossa un somriure. Morim en solitud, Manel, no ho oblidis; t’ho vaig dir fa quinze anys, que me n’aniria tot sol als 78.

 

Comentaris: 1

Comentaris

Tots ho lamentem molt, Manel. Ja saps la meva relació amb ell com amic, crític i editor. Abraçades.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic