Diari digital d'Andorra Bondia
La comissió està integrada per deu experts: Xavier Llovera, Berna Garralà, David Mas, Abel Fortó i Joan Bellera, per part de Patrimoni, i Enric Dilmé, Valentí Turu, Joan Reguant, Olivier Poisson i José Luis González Moreno-Navarro. No se sap quan es tornarà a reunir.
La comissió està integrada per deu experts: Xavier Llovera, Berna Garralà, David Mas, Abel Fortó i Joan Bellera, per part de Patrimoni, i Enric Dilmé, Valentí Turu, Joan Reguant, Olivier Poisson i José Luis González Moreno-Navarro. No se sap quan es tornarà a reunir.
Les pedres del campanar s’hauran de classificar per tornar-les a posar al seu lloc, una a una.
Les pedres del campanar s’hauran de classificar per tornar-les a posar al seu lloc, una a una.

El campanar de Sant Vicenç d'Enclar es reconstruirà pedra a pedra i de la manera “més fidedigna”


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: SFGA / Màximus

La primera reunió de la comissió no resol cap dels dubtes plantejats arran de l’esfondrament del monument.

A cop de comunicat. I a més, lacònics. Així és com els ciutadans ens hem hagut d’anar informant sobre el major desastre patrimonial de la nostra història recent. Perquè això va ser exactament l’esfondrament del campanar de Sant Vicenç d’Enclar: un desastre sense precedents. Datava de finals del segle VIII i era el vestigi preromànic més antic que ens quedava. Fins que va col·lapsar el 20 de desembre. Des de llavors ha transcorregut un mes, i ni una sola compareixença pública de cap dels responsables del departament. Ni tècnics ni polítics.

Comunicats, sí. El quart i fins a la data últim d’aquest serial el van emetre ahir per donar compte –és un dir– dels resultats de la primera reunió de la comissió que ha de decidir “la millor resposta de cara a la futura intervenció al conjunt arquitectònic”. Comissió integrada per una desena d’experts –cinc del departament de Patrimoni, i altres cinc, externs– i que es va desplaçar fins al jaciment d’Enclar per avaluar in situ la magnitud de la tragèdia.

Si descartem la retòrica pròpia de la prosa administrativa, les conclusions de la jornada es poden resumir de seguida. La primera, que els experts van coincidir “globalment” que la “millor manera de procedir és impulsar la reconstrucció de l’espai esfondrat”. La segona, que la reconstrucció caldrà fer-la “de la manera més fidedigna possible”. Bé, sí, n’hi ha una tercera, que en realitat deriva directament de la segona i que, interès tècnic de banda, generarà sens dubte gran expectació: segons els experts, és important “identificar i ubicar totes les pedres caigudes per poder-les restaurar als llocs pertinents”. Per dir-ho clarament: el campanar es reconstruirà amb el material original, pedra a pedra, i restituint cada bloc de granit al raconet que ocupava abans del fatídic 20 de desembre.

El cas és que ja en el primeríssim comunicat del dia que es va ensorrar el campanar, el ministeri s’havia compromès a reconstruir-lo “de la forma més fidedigna i al més aviat possible”. És exactament la recomanació que va evacuar ahir la comissió, i com remarcava aquesta setmana l’arquitecte Enric Dilmé –ell mateix, membre de la comissió– en un article publicat al seu bloc, sembla que existeix un cert consens al voltant de la reconstrucció “fidedigna”. Dilmé ho compara als casos del campanile de San Marc, a Venècia, que es va ensorrar el 14 de juliol del 1902, al pont vell de Mostar, destruït per l’exèrcit croat el 9 de novembre del 1993, i al Liceu de Barcelona, devastat per l’incendi que s’hi va declarar el 31 de gener del 1994.

Tots tres monuments van ser reconstruïts segons el criteri com’era, dov’era –tal com eren, exactament al lloc on eren– en atenció als seus valors identitaris i a la seva “autenticitat”.

És aquest el mateix criteri que s’ha aplicat en el cas de Sant Vicenç d’Enclar. El que no han transcendit han sigut els arguments en favor d’aquesta opció, que segur que són contundents però que mereixen ser coneguts, perquè no és l’única –alguna veu diu de deixar el campanar tal com ha quedat–  i sobretot perquè implicaran una despesa de diners públics... que d’altra banda tampoc no s’ha calculat ni tan sols de manera aproximada. Pel que fa a determinar amb “certesa” les causes de l’esfondrament, que era un altre dels encàrrecs de la comissió, les primeres conclusions repeteixen al mil·límetre el que el ministeri ve dient des del primer dia: que no hi ha una causa única, i que caldrà seguir analitzant la documentació recopilada per identificar-les.

Resumint: el comunicat d’ahir és gairebé clavat al del 20 de desembre. Ja saben: que el campanar es reconstruirà de forma fidedigna i que es desconeixen les causes de l’esfondrament. En canvi, continuen sense resposta preguntes òbvies i ineludibles: en què va consistir exactament la intervenció del 2017? Quins informes van recomanar aquesta intervenció, i què deien? S’hi hauria pogut practicar una intervenció més segura, com apunten algunes veus? Quan s’hi va girar l’última inspecció, a Sant Vicenç d’Enclar, i quines en van ser les conclusions? Consideren al ministeri que aquestes preguntes són impertinents, en un cas com el que ens ocupa?

Andorra
Sant Vicenç d'Enclar
campanar
comissió
reconstrucci´
Dilmé
Turu
Llovera
Berna
Garrallà
Abel Fortó
David Mas
Comentaris: 2

Comentaris

Disculpeu la ingenuïtat —en sóc conscient—, però m’agradaria pensar que la malaurada caiguda del campanar de l'Església de Sant Vicenç d’Enclar, podria haver servit d’alguna cosa. Depurar responsabilitats seria el primer pas per començar a aixecar alguna cosa més que el campanar ensorrat, serviria per calmar el sentiment de vergonya que ens generen els polítics i alguns tècnics de l’administració. Reconstruir el monument ensorrat no només ha de servir perquè els que el van deixar caure dormin tranquils o perquè es pengin la medalla els polítics amb la candidatura de la UNESCO. No em puc creure que entre els membres de la comissió per a Sant Vicenç d’Enclar hi hagi precisament el Sr. Abel Fortó i Joan Bellera, els tècnics encarregats de realitzar els seguiments als Béns Immobles. Uns seguiments que, com s’ha demostrat amb la caiguda del campanar, no es van dur a terme i eren necessaris per detectar i impedir la degradació del monument. Espero que la investigació que es dugui a terme vagi més enllà dels aspectes tècnics i analitzi bé el context. I parlant de responsabilitat, m’indigna la impossibilitat d’obrir un expedient o fer fora algun tècnic clarament incompetent i perillós perquè els polítics siguin uns covards o resulti massa car per a l’administració. El campanar de l'Església de Sant Vicenç d’Enclar ha caigut perquè algú s’ha "escaquejat" de fer la seva feina. Clarament aquest problema mai ve per una sola persona, és una manera de fer arrelada que cal combatre. Els nostres polítics i cadascú de nosaltres en tenim la culpa per permetre-ho. És la crònica d’una mort anunciada del patrimoni si seguim permetent que el cost d’exigir responsabilitats o d’acomiadar passi per sobre de la seguretat dels nostres monuments i jaciments. La fortalesa de qualsevol sistema rau en la peça més feble i això implica que, com a membres del sistema, tinguem una responsabilitat col·lectiva i compartida per detectar, denunciar i recol·locar aquella gent que no serveix per ocupar el càrrec professional al que ostenta.
Disculpeu la ingenuïtat —en sóc conscient—, però m’agradaria pensar que la malaurada caiguda del campanar de l'Església de Sant Vicenç d’Enclar, podria haver servit d’alguna cosa. Depurar responsabilitats seria el primer pas per començar a aixecar alguna cosa més que el campanar ensorrat, serviria per calmar el sentiment de vergonya que ens generen els polítics i alguns tècnics de l’administració. Reconstruir el monument ensorrat no només ha de servir perquè els que el van deixar caure dormin tranquils o perquè es pengin la medalla els polítics amb la candidatura de la UNESCO. No em puc creure que entre els membres de la comissió per a Sant Vicenç d’Enclar hi hagi precisament el Sr. Abel Fortó i Joan Bellera, els tècnics encarregats de realitzar els seguiments als Béns Immobles. Uns seguiments que, com s’ha demostrat amb la caiguda del campanar, no es van dur a terme i eren necessaris per detectar i impedir la degradació del monument. Espero que la investigació que es dugui a terme vagi més enllà dels aspectes tècnics i analitzi bé el context. I parlant de responsabilitat, m’indigna la impossibilitat d’obrir un expedient o fer fora algun tècnic clarament incompetent i perillós perquè els polítics siguin uns covards o resulti massa car per a l’administració. El campanar de l'Església de Sant Vicenç d’Enclar ha caigut perquè algú s’ha "escaquejat" de fer la seva feina. Clarament aquest problema mai ve per una sola persona, és una manera de fer arrelada que cal combatre. Els nostres polítics i cadascú de nosaltres en tenim la culpa per permetre-ho. És la crònica d’una mort anunciada del patrimoni si seguim permetent que el cost d’exigir responsabilitats o d’acomiadar passi per sobre de la seguretat dels nostres monuments i jaciments. La fortalesa de qualsevol sistema rau en la peça més feble i això implica que, com a membres del sistema, tinguem una responsabilitat col·lectiva i compartida per detectar, denunciar i recol·locar aquella gent que no serveix per ocupar el càrrec professional al que ostenta.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic