Diari digital d'Andorra Bondia
La 'Jesús i Maria', en primer pla, al tercer pis del campanar; al darrera hi ha la 'Santa Eulàlia'.
La 'Jesús i Maria', en primer pla, al tercer pis del campanar; al darrera hi ha la 'Santa Eulàlia'.
La 'Jesús i Maria', amb l'esquerda, exposada a Santa Eulàlia. Fa 40 centímetres de diàmetre i 42 d’alçada, pesa uns 40 quilos
La 'Jesús i Maria', amb l'esquerda, exposada a Santa Eulàlia. Fa 40 centímetres de diàmetre i 42 d’alçada, pesa uns 40 quilos
Primer pla de l'esquerda, quan la 'Jesús i Maria' encara estava penjada del jou al campanar de Santa Eulàlia.
Primer pla de l'esquerda, quan la 'Jesús i Maria' encara estava penjada del jou al campanar de Santa Eulàlia.
Detall del Calvari que il·lustra la campana.
Detall del Calvari que il·lustra la campana.
Detall de l'any, 1597, en què va ser fosa la 'Jesús i Maria', per un campaner de qui desconeixem el nom i probablement 'in situ'.
Detall de l'any, 1597, en què va ser fosa la 'Jesús i Maria', per un campaner de qui desconeixem el nom i probablement 'in situ'.
Una idea de les proporcions de l'esquerda, que òbvament no va ser fortuïta: els que la van perpetrar s'hi van acarnissar. Iaixòi que als anys 20 no hi havia radials!
Una idea de les proporcions de l'esquerda, que òbvament no va ser fortuïta: els que la van perpetrar s'hi van acarnissar. Iaixòi que als anys 20 no hi havia radials!

Operació ‘Jesús i Maria’


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: R. Lizarte

La parroquial de Santa Eulàlia engega una camanya de micromecenatge per reparar la camana de Sant Jaume dels Cortals, fosa el 1597.

Explicava Teodor Torre, el Doro, històric campaner de Santa Eulàlia, que de petit, allà cap als anys 20, havia assistit a l’última missa que es va dir a Sant Jaume dels Cortals. L’acabaven de dessacralitzar i, acabada la missa, els propietaris van buidar la capella  i en van desmuntar el retaule gòtic –avui, a Patrimoni– i l’altar. Quedada l’espadanya, amb la campana. S’hi van enfilar quatre o cinc homes, hi van passar unes cordes i entre tots el van fer caure. No en van tenir prou amb la destrossa: per assegurar-se que la campana no tornés a sonar mai més, li van fer un tall considerable, que frega potser els 15 centímetres –i no devia ser fàcil, tallar el bronze!– i la van abandonar pels camps del voltant.

Allí es va quedar la campana fins que uns quants anys després algú s’hi va ensopegar, va informar el rector de Santa Eulàlia i la van recollir en un gest de caritat cristiana i –encara que no pogués sonar, perquè estava esguerrada– la van hissar fins al tercer pis del campanar de la parroquial, perquè veiés passar la vida al costat de les altres quatre campanes de Santa Eulàlia. Un bon retir.

Això devia passar als anys 30 o 40 del segle passat, especula Robert Lizarte, aquí amb el barret de campaner suplent de la parroquial –el titular és Marc Mosoll, net per cert del Doro. I a Santa Eulàlia s’hi va estar fins que el 16 de juliol la van despenjar: des de llavors s’exposa en un lateral del  temple. I l’objectiu és que no s’hi estigui gaire temps. Només el suficient per reunir els 4.000 euros que costarà reparar l’esquerda, en una operació impulsada per la parroquial i que han batejat amb el nom de la campana, que es diu Jesús i Maria.

La campanya de micromecenatge va arrencar a principis d’any, i de seguida que es reuneixi el capitalet s’enviarà al taller de Relojes & Campanas Monumentales de la localitat valenciana de Rafelbunyol, que des del 1989 ha reparat més de dos centenars de campanes de tot Espanya. S’hi estarà tres mesos, calcula Lizarte, i una vegada soldada es tornarà a hissar al tercer pis del campanar de Santa Eulàlia amb tots els ets i uts: s’ungirà amb els olis sants i s’incensarà, tot en presència del padrí reglamentari. O padrina, és clar. Imaginin l’emoció de tornar-ne a sentir el dong un segle després que emmudís.

Una campana ressuscita
No és un capritx del senyor rector. La Jesús i Maria és una relíquia del nostre patrimoni, una peça única que va ser fosa en bronze el 1597, i es diu així perquè l’espectacular epigrafia que que el mestre campaner hi va practicar al coll diu exactament així: “+ IHS MA SIT NOMEN DNI BENEDICTVM 1597”. Una cosa així com “Jesús i Maria, que el nom del Senyor sigui sempre beneït”. Fa 40 centímetres de diàmetre i 42 d’alçada, pesa uns 40 quilos i la llàstima és que en desconeixem el nom del pare. No sabem qui la va fondre.

La gràcia de tot plegat, a banda de l’estupenda iniciativa de recuperar una part si es vol anecdòtica però única i també genuïna del nostre patrimoni religiós és que fins fa ben poc una campana esquerdada era impossible d’arreglar i es considerava perduda per sempre. S’havia de tornar a fondre: “Ja no fa dong, dong, dong sinó cloc, cloc, cloc, per entendre’ns”, diu Lizarte, que n’ha fet sonar unes quantes. Ara ja és possible ressuscitar-la amb l’anomenat mètode Lachenmeyer, que consisteix a soldar-ne l’esquerda amb un aliatge de bronze similar a la del pacient: primer s’escalfa en un forn, en un procés que es pot allargar unes 4 hores; després s’hi aplica l’aliatge i finalment es deixa refredar durant un període encara més llarg. El resultat és una mena de recuita de la campana que recupera exactament la sonoritat, no ja que tenia abans que l’esquerda l’esguerrés, sinó l’original de quan va ser fabricada. Vaja, que el que sentirem quan la Jesús i Maria torni a Santa Eulàlia no seran els repics que van sentir els nostres rebesavis de fa un segle, sinó tal com sonava el 1597, quan va sortir del forn! No és sensacional!?

Una curiositat més. La campana d’avui comparteix piset a la parroquial amb  altres quatre col·legues: la més antiga es diu Vade Retro –per l’exorcisme que hi ha inscrit– i és del segle XV; la més moderna és la Santa Bàrbara, que data del 1840 i és obra d’Ignatius Jaqueti. Entremig, la Santa Eulàlia, que fa 1,20 metres d’alçada i 1,15 de diàmetre, i que és la més gran d’entre el centenar de campanes censades a Andorra –pesa 880 quilos –imaginin el que devia ser hissar-la fins al tercer pis del campanar!– i la Santa Maria, foses el 1576 per Pedro de Villanueva, el gran mestre campaner del Renaixement espanyol. Un luxe.

Ventar les campanes a la catalana

Santa Eulàlia és l’única de les nostres parroquials que conserva la venerable figura del campaner, i que a més fan ventar les campanes a la catalana, com s’havia fet tota la vida. Per fer-la repicar no es fan girar fins que donen una volta sencera, sinó que es fa oscil·lar d’un costat a l’altre fins que –diu Lizarte– “la posem a seure”. És a dir, invertida, amb la copa cap amunt i mirant el cel i el jou, cap a terra. Així s’ha de quedar el temps que trigues a resar un Parenostre. “I amb la Santa Eulàlia, que pesa 880 quilos, costa, t’ho asseguro”!

Andorra
Encamp
Santa Eulàlia
Patrimoni
campanya
campana
Lizarte
Jesús i Maria
campanar
ventar
Doro
Sant Jaume
Cortals
Comentaris: 1

Comentaris

Magnífic.!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic