Les multes s’han de pagar, aquí i a la Xina popular

El que sorprèn no és que les autoritats franceses reclamin –amb una insistència que anirà lògicament a més– l’intercanvi d’informació per identificar els conductors andorrans que infringeixin el Codi de circulació al país veí i poder així cobrar-los la corresponent multa. El que sorprèn és que el 2020 no existeixi aquest acord, ni amb França ni amb Espanya, i que les nostres autoritats continuïn apel·lant a les “especificitats” andorranes per fugir d’estudi. Insinuar que posar-se ferm en el compliment del Codi de circulació –que obliga a tots, nacionals i estrangers– podria repercutir negativament en el turisme és una excusa de mal pagador, per no dir pura hipocresia, a part d’un greuge comparatiu per als conductors nacionals. Per això cal esperar que les reunions de treball de les dues administracions tinguin lloc tan aviat com augura el delegat francès de seguretat viària. I que s’hi sumin immediatament gestions similars amb el govern espanyol. La impunitat que avala el sistema actual, en què un conductor –andorrà a França o francès a Andorra– no pot ser a la pràctica multat quan surt del seu país si no és enxampant-lo in fraganti és injustificable, ofèn el sentit comú i el bon veïnatge, frega el corsarisme i, encara pitjor, estimula la conducció temerària. Fil a l’agulla, ja.