Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Perea

Carles Perea

Educador social i psicopedagog

 

 

Drogues i problemes de conducta




S’ha escrit molt aquests darrers dies sobre la problemàtica entorn de les situacions que s’han anat coneixent de diferents joves. Alguns sobre els plantejaments metodològics que hem d’adoptar, altres sobre els recursos (o no) dels que disposa el Principat. Alguns de més encertats, d’altres menys. Però el que realment ens preocupa, a tots, és tot el que envolta els joves i desemboca en notícies com el desmantellament d’un narcopís.

De fet, ens estirem els cabells quan veiem la punta de l’iceberg de quelcom que ha estat gestat, possiblement, durant anys. De forma latent i amb un context socioeducatiu peculiar, segurament.

En edat adolescent, i sense deslliurar-se de les seqüeles, el consum altera la capacitat d’aprenentatge dels joves, afecta la memòria i incideix en el lòbul prefrontal del cervell (la regió on es desenvolupen les funcions executives).

Aquesta situació implica una actualització constant sobre la temàtica per part de tots els agents implicats, així com la pedagogia social que s’ha de fer a nivell nacional. Sabíeu que els joves ja no consumeixen abans, com fins ara es pensava? Sabíeu que no és la marihuana el que més consumeixen els joves, sinó l’alcohol? Els estudis (dades del 2019) ens indiquen un canvi de tendència. Comença a haver-hi un petit decés en l’inici del consum. Per una banda, és positiu, ja que la droga i l’alcohol tenen un impacte menor en un cos físicament més madur. Per l’altra, es dona un consum més abrupte, augmentant, considerablement, les quantitats d’ingesta d’intoxicacions i reduint les distàncies del consum temporal. Allí on entren, tard o d’hora, les campanyes de sensibilització i que resulten un xic ineficaces per la curta distància de consum (normalment cada cap de setmana l’alcohol) i possiblement diari amb el tabac.

I és que hem de tornar a parlar de la necessària corresponsabilitat per a l’èxit de l’abordatge dels problemes d’addicció i/o conductuals. Hem d’apuntar, a més de la responsabilitat que tenen els pares i mares en el control de les conductes dels seus fills i filles, la seva percepció del risc. Estudis en aquest sector justifiquen com aquesta pot influenciar, directament, en el fet que els joves se sentin totalment autoritzats per consumir (a més de la recerca de solucions transitòries als problemes i circumstàncies que envolten l’adolescència per se). Mai heu vist un pare/mare dir al seu fill que fumar és dolent amb una cigarreta a la mà?

Altrament, sembla que la pròxima posada en funcionament del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) –i no pas centre de Reeducació com he llegit en alguns mitjans– ha de solucionar certs problemes que han de venir derivats d’altres contexts. I qui encara ho consideri així té un concepte erroni dels serveis (no pas de les prestacions) socials, tècnics i tecnològics de l’Administració, així com la funció del CREI. Tal com justifiquen els estudis del Senda, per fer front al problema del consum i dels problemes de conducta que en poden venir derivats, cal fer molta incidència a augmentar la percepció del risc de les famílies. Però com ho aconseguirem, si els adults que en som responsables estem acostumats a socialitzar amb alcohol? A la vegada, també cal replantejar alguns dels tallers de prevenció per intentar buscar aquells mecanismes efectius per disminuir el consum de tòxics i d’alcohol. Així com tornar a engegar la comissió de seguiment del PNCD, entre d’altres possibles solucions.

En definitiva, és tan preocupant el consum d’alcohol i el de droga com aquelles circumstàncies que els fan consumir. Cal seguir treballant, transversalment, en les mesures de prevenció i d’actuació més adequades i actualitzades que arribin a gestionar aquesta realitat. A la vegada, cal dotar d’estratègies els adolescents no perquè només n’evitin el consum, sinó perquè sàpiguen què van a buscar en elles algun tipus de solució als seus problemes i poder-ho revertir. I és que ens hem acostumat tant a delegar, que possiblement la primera solució de totes la teníem a casa i ara, en responsabilitzem l’Estat.

Comentaris: 1

Comentaris

Que facil es parlar quan no vius el problema en les teves cars Sr meu. Qui ets tu per cuestionar com un pare educa, i si es responsabilitat de govern vetlla per aquests crios adolescents i joves. O d’un govern responsable. Molesta que algú que forma part d’una Associacio tingui un posicionament tant contrari a el problema que pateixen els pares

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic