Tenir molts 'likes' no vol dir res
Això ja ho sabem, pensareu després de llegir el títol, però tots hem tingut el gustirrinín de sentir-nos cofois i orgullosos quan som capaços de recol·lectar el major nombre de seguidors possibles a la nostra causa. Doncs d’això va avui la columna. Ja fa temps que els concursos de televisió ens tenen acostumats a això de les votacions, o més concretament que els concursants guanyin o se salvin si recullen més vots o més likes. Doncs tenir molts likes no fa millor ni pitjor el que es posa a votació. No, no i no. Això, que és una manera de fer pròpia de certa frivolitat imperant, s’està implantant en molts àmbits de la vida i em sembla, si més no, preocupant quan s’estén a l’educació. És a dir, que un alumne pot guanyar un concurs literari si aconsegueix el major nombre de likes a l’arxiu de pdf que ha penjat en el seu perfil de Facebook, Twitter o Instagram? Com si la qualitat literària de la cosa, la fes un munt de likes aconseguits per simpatia, o favor, o per una quantitat d’amics desconeguts a les xarxes que espanta i que ni coneixen l’autor de la cosa, ni s’han llegit la cosa que es qualifica. En fi, tot plegat una enganyifa en la qual no hauríem de caure si marxem de l’ecosistema de l’adolescència literària i anem a petar al camp de la política diària –i rima i tot–. I ja sé que el que dic no atraurà likes ni res que se li assembli, però no per això hem de deixar de dir i escriure el que pensem amb coherència i convicció. Doncs això, que els likes no fan la cosa. I què la fa? Que cadascú s’ho contesti perquè segurament no hi ha una única resposta. No us agrada. Doncs no cliqueu un like.