Calvó es compromet a rebaixar el cost màxim de l’etiqueta energètica

El Govern treballarà per facilitar al màxim el càlcul de l’etiqueta energètica per tal de poder-ne rebaixar el cost màxim de 240 euros que fixa el Reglament de la qualificació de l’eficiència energètica en l’edificació. Així ho va avançar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en el transcurs de la compareixença davant la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, on va presentar les línies de treball i els principals projectes del seu ministeri per aquesta legislatura.
Calvó, que va recordar que el topall de 240 euros “es va consensuar” amb els col·legis d’arquitectes i enginyers, va explicar que es treballarà en la creació d’una aplicació informàtica que ha de permetre simplificar el càlcul i per tant poder rebaixar també el cost. La ministra, que va defensar l’adopció d’un preu màxim “tenint en compte que era un element obligatori” i que “era important evitar abusos”, va incidir que el cost de l’etiqueta energètica en el moment d’una compravenda “no té una repercussió important” tot i que sí que va admetre que en el cas dels contractes de lloguer, on no serà obligatòria fins al 2023, “si podria tenir una repercussió més important”. Per això, i a l’espera que el sector “vagi agafant rodatge”, l’executiu disposa de temps per facilitar aquesta aplicació informàtica i perquè “puguem rebaixar aquest llindar màxim abans que sigui obligatori per als contractes de lloguer”.
Amb tot, la ministra, que va reiterar que a diferència per exemple de Catalunya on l’Administració cobra una taxa aquí no s’aplicarà cap taxa, va remarcar que els 240 euros “són un llindar màxim i al final les tarifes dels col·legis les regularà el mateix mercat i seran ells que aniran posant les que s’escaiguin en funció del contracte o compromís amb el seu client”.
D’altra banda, Calvó, que va estar acompanyada pel secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, va definir el calendari previst a nivell de textos legislatius. En aquest sentit, la ministra va anunciar que abans de l’estiu entrarà a tràmit parlamentari la llei que establirà una taxa “sobre els hidrocarburs i que va relacionada al nivell d’emissions de CO₂ de cada categoria d’hidrocarburs”. Calvó, que va precisar que segurament “una part quedarà repercutida en els subministradors i una part en l’usuari, va destacar que es tracta d’una taxa finalista” i que repercutirà en el fons verd que crea la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) i que “va destinat a desenvolupar els projectes associats a la transició energètica i a una millora de la mobilitat”.
També durant el primer període de sessions d’enguany està previst portar al Consell General la modificació de la Llei del cos de banders, un text que “tenim gairebé enllestit”, segons va apuntar Calvó. La ministra va explicar que amb el text el que es vol és que els banders “tinguin una identitat de cos especial una mica com tenen els bombers o la policia, és a dir que siguin considerats un departament que pengi directament del ministeri”. Així mateix, Calvó va avançar que es modificaran alguns aspectes “a efectes de millorar el sistema d’accés al cos” a la vegada que s’aprofitarà “per millorar l’aplicabilitat de les infraccions relacionades amb pesca, caça i tinença d’animals, concretament en el cas dels gossos perillosos”.
Ja de cara al 2021 es vol tirar endavant la llei d’impacte ambiental i una llei de tarifació de l’aigua, que segons va indicar la ministra permetrà recuperar els costos del tractament, mentre que el 2022 es vol impulsar una modificació profunda de la Llei de l’aigua per “anar cap a una gestió més integral”. Serà aleshores quan es plantejarà la creació de l’Agència Andorrana de l’Aigua.

El nou centre de triatge d’envasos permetrà recuperar més elements

La nova planta de triatge d’envasos que s’està fent en una nau de Sant Julià, i que ha d’estar enllestida el maig vinent, permetrà “millorar la selecció de tots els elements que posem al contenidor groc i recuperar-ne més”, segons va assegurar la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat responent a una pregunta del parlamentari de Terceravia i president de la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Oliver Alis. Calvó va admetre que la instal·lació que hi ha al costat del Centre de tractament de residus (CTR) de la Comella “ja comença a ser obsoleta” i que “hi ha una part de rebuig important” que disminuirà amb la nova planta que serà “robotitzada” i facilitarà el triatge de manera que “la separació es veurà millorada”.
També en l’àmbit dels residus, i tenint en compte que l’actual PNR acaba aquest 2020, la ministra va incidir en la necessitat d’elaborar un nou Pla nacional de residus a 10 o 15 anys vista, si bé aquest es podria ja incloure en el pla d’economia circular que derivarà de la llei d’economia circular, que podria ser una realitat aquest mateix any. En aquest sentit, Calvó va avançar que a la primavera s’iniciarà un procés participatiu per tal que la ciutadania ajudi a establir “l’estratègia i el grau d’exigència” del pla.
La ministra, que va destacar la reducció del 18% del consum de bosses de plàstic i el fet que els nivells de reciclatge són propers al 50%, va avançar que, seguint la normativa europea, se “serà molt ambiciosos” pel que fa als objectius de reciclatge. I en aquesta línia, i responent a una interpel·lació del conseller general socialdemòcrata Roger Padreny amb relació a la disminució de la incineració, Calvó va assegurar que “esperem que quan el CTR arribi al final de la seva vida útil no calgui cap altra planta”.
Padreny va demanar també a la ministra pel projecte d’aeroport nacional que impulsa la Cambra de Comerç, i a l’espera de poder “disposar de tota la informació”, Calvó va deixar clar que “els elements mediambientals seran tinguts en compte”.