Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Bibliotecària

 

 

Andorra vista per Royston Morgan

Andorra vista per Royston Morgan




Vet aquí que la nostra romàntica història d’avui se situa en un petit indret paradisíac prou conegut per tots. Com que servidora és tan sentimental com la sola d’una espardenya, millor ens deixem de romanços i permetem que ens guiïn dues eminències, que no tenen res a veure amb els shakespearians Romeu i Julieta, potser més escaients per un 14 de febrer, però sincerament, tampoc ens cal. 

Royston Morgan fou un doctor en geografia que ens visità a principis dels anys seixanta del segle XX per participar en un treball de recerca. Com a membre destacat de la Royal Geographical Society, col·laborava en la revista editada per aquesta institució, The Geographical Journal, on alguns dels seus membres narraven les impressions dels seus viatges, i analitzaven paisatges, usos i costums. Acompanyaven als textos imatges capturades per prestigiosos fotògrafs. En aquesta ocasió, les fotografies foren obra de l’anglès Michael Busselle, membre de la Royal Photographic Society, un incansable viatger i gran amant del vi, aspectes als quals dedicà més de 50 llibres. 

Per Morgan, Andorra era un país de contrastos. Situat al bell mig dels Pirineus, lloava tant les pastures de l’estiu, vestides d’un verd intens, com l’enlluernadora neu de l’hivern. També els amplis llits fluvials amb imponents roques humides que sobresurten pel baix nivell d’aigua, i que s’amaguen a la primavera pel poder dels corrents del desgel. Tot molt poètic i encisador. 

Els habitants de les valls, acostumats a sobreviure amb ben poca cosa, sense gaudir de grans luxes, veien com el seu estil de vida canviava veloçment davant la necessitat imposada per l’arribada massiva del turisme a partir de mitjans del segle XX. És en aquest moment quan Morgan elogia el caràcter dels andorrans, capaços d’adaptar-se als canvis, gràcies a les grans dificultats viscudes. També destaca la seva perspicàcia tancant un acord amb Fhasa, per aconseguir fer carreteres, i així facilitar el pas d’aquells que es dedicaven al mercadeig il·lícit de tabac... evidentment els traginers i les seves rutes, i sobretot el contraban, no podien faltar en un reportatge d’aquestes característiques. 

Aquestes carreteres, però, també donaren pas a activitats més dignes, com l’arribada de turistes, a la recerca de paisatges pintorescos d’aquell petit i estrany país. Sovint, però, tenien molts problemes de mobilitat perquè els vehicles amb els quals es movien eren una mica sobredimensionats. El meu amic Ivan Sansa, m’explica llavors una curiosa anècdota sobre els haigas (presents a l’article). Els convido a fer la recerca perquè és realment interessant! 

Com no podia ser d’una altra manera, el turisme va comportar nombrosos canvis en l’àmbit paisatgístic i urbà. Molts prats  de pastures es convertiren en hotels, botigues i restaurants, i alguns dels pagesos i ramaders que fins ara hi treballaven, canviaven de professió per tal de treure més rendiment a les seves propietats.  

Un paratge al qual dedicà força línies fou el Pas de la Casa, l’atmosfera del qual ell descrivia com temerària, no sabem si per qüestions climàtiques, o pels objectes de record que compraven els francesos abans de travessar la frontera, que poca cosa tenien a veure amb el nostre país, i que de fet sovint s’importaven de fora. Així i tot, ens convidava a no perdre l’esperança donat que coneixia l’existència de projectes per convertir el Pas de la Casa en un centre d’esports d’hivern. 

Acompanyem el text amb alguna de les fantàstiques fotografies obra de Busselle. Per veure la resta, i saber-ne més, com sempre, us convidem a visitar-nos a la Biblioteca Nacional. 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

EL TURISME TAMBE POT SER UTIL A AQUEST QUE SE OBLIDA DE SER TURISTE..... PER LA FORÇA DEL HOSTE...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte