Diari digital d'Andorra Bondia
Un destacament de soldats de la Werhmacht posa en actitud distesa a la barrera de la duana francesa: som en algun moment entre el novembre del 1942 i agost del 1944.
Un destacament de soldats de la Werhmacht posa en actitud distesa a la barrera de la duana francesa: som en algun moment entre el novembre del 1942 i agost del 1944.
Foto de família a la garita, amb duaner francès i camió Berliet.
Foto de família a la garita, amb duaner francès i camió Berliet.
Un grup d’oficials –atenció a les gorres de plat– davant d’una casa que podria ser el Pas.
Un grup d’oficials –atenció a les gorres de plat– davant d’una casa que podria ser el Pas.
Dos dels soldats alemanys retratats al Pas: el de l'esquerra sembla el tercer de la dreta de la fotografia de la barrera..
Dos dels soldats alemanys retratats al Pas: el de l'esquerra sembla el tercer de la dreta de la fotografia de la barrera..

‘Achtung’: els nazis, al Pas


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Col·lecció Jordi Casamajor

Jordi Casamajor localitza còpies de les úniques imatges conegudes fins ara dels soldats alemanys destinats a la duana.

Feia setmanes que corria el rumor: el portal Delcampe, especialitzat en fotografies i postals d’època, havia tret a subhasta un joc de fotos en què apareixia un grup de soldats alemanys posant en actitud relaxada davant de l’edifici de la duana francesa del Pas i repenjats a la barrera, encara del costat francès. En una altra, un grup d’oficials –ho semblen, per les inconfusibles gorres de plat que gasten– davant del que sembla una de les barraques del Pas. I encara n’hi ha una quarta, un mig pla amb dos soldats més enfilats en una penya que perfectament podria ser als voltants del Pas. Podria.

Un tresor excepcional, perquè és prou coneguda la fotografia que Pantebre va fer el 16 de gener del 1944 a la duana francesa, amb l’esvàstica onejant reglamentàriament al pal, però en canvi no es coneixien fotos dels soldats de la Wehrmacht ni del cos de duaners –la Grenzchutz– que entre mitjans de novembre del 1942 i fins a l’agost del 1944 –entre l’ocupació de la França de Vichy i la debacle alemanya que va seguir al desembarcament de Normandia– van estar destinats al Pas de la Casa. 

Fins ara, és clar, que quasi els podem veure la cara. Com a mínim, a una dotzena, entre soldats i oficials. I gràcies a l’ull clínic de Jordi Casamajor, aquí amb el barret de col·leccionista, que creia perduda per sempre la pista d’aquest petit tresor i que es va quedar de perdre quan el cap de setmana va localitzar en una de les parades del mercat de la Paperassa còpia d’un material que qualifica d’“únic”. I ho és, perquè permet posar rostre, per exemple, al soldat que el 12 de novembre del 1942 va aturar la família Bergson –ho explicava ara fa cinc anys Carla Kimhi, la filla petita, que aleshores tenia 12 anys– quan havien començat a enfilar la carretera del port, per tant, ja en terra andorrana: l’alemany va sortir de la caseta, els va fer aturar, els va exigir la documentació i els va ordenar que es dirigissin cap a la garita. Es van veure perduts, fins que a l’últim moment va aparèixer una parella de policies andorrans que el van obligar a retrocedir fins al seu costat de la duana i es van negar a entregar-li els Bergson. Kimhi ho recordava, emocionada, el febrer del 2015, conscient que aquell gest d’humanitat li va salvar la vida.

No és aquesta l’única ocasió documentada en què els alemanys van violar la neutralitat andorrana: és molt més coneguda la incursió que la nit del 29 de setembre del 1943 va perpetrar la Gestapo, amb l’entusiasta col·laboració de la vegueria francesa i amb l’objectiu de desmantellar la xarxa de passadors que dirigia Antoni Forné des del Palanques. Recordin que va acabar amb Eduard Molné i cinc militars polonesos detinguts, i tota la comitiva desfilant de matinada davant de la duana francesa, camí del quarter general de la Gestapo a Tolosa.

Molt menys conegut és l’episodi que el contrabandista i passador Pierre Saint Laurens relata a les seves memòries de guerra, Contes de faits: soveirs, témoignages. Segons ell, certa nit que tornava a peu cap a Tolosa es va aturar a recuperar forces al refugi del cap del port. S’hi va topar un camió ple de jueus enganyats pels seus guies i que un tal Trouvé, esbirro d’infausta memòria al servei de la vegueria francesa, pensava entregar al destacament alemany del Pas.

Segur que n’hi ha més, d’infiltracions alemanyes més o menys clandestines: Claude Benet recull a Guies, fugitius i espies que soldats alemanys patrullaven habitualment la vall d’Incles per interceptar possibles partides de fugitius.

Cap a la ‘débâcle’ del 1944
Qui eren, aquests  soldats? L’historiador gironí Josep Clara explica a Nazis a la frontera dels Pirineus que Hitler va desplegar a la frontera dels Pirineus Orientals prop de 10.000 militars, entre soldats de la Werhmacht i duaners. Diu també que a la comissaria de la Tor de Querol n’hi haiva destinats 230, que fins a principis del 1944 els Pirineus eren un cobejat destí de rereguarda on acabaven unitats veteranes provinents de fronts actius per descansar, i que entre els duaners hi bundaven els homes madurs.

Segons Clara, l’endemà mateix del desembarcament de Normandia el 6 de juny del 1944, comença el degoteig de desercions i es multipliquen els casos de soldats alemanys que aprofiten per passar a Espanya. La débâcle final es produeix a l’agost, quan les tropes nazis que no havien pogut replegar-se cap al nord opten per passar la frontera i provar sort a l'Espanya franquista. El 19, tres oficials i 182 soldats destacats a la vall de Querol creuen per Porta: qui sap si entre ells hi anava algun dels confiats soldats d’aquí al costat...

Andorra
Encamp
el Pas de la Casa
II Guerra Mundial
Jordi Casamajor
Werhmacht
nazis
Hitler
passadors
Saint Laurens
Toruvé
Larrieu
Comentaris: 5

Comentaris

imatge de Roser Porta
Excel·lent notícia! Jordi Casamajor no només troba gravats prehistòrics, sinó també fotos tan importants com aquestes. Felicitats per tanta -i tan bona- recerca Jordi.
Gràcies. És lo que té ser un cul inquiet.
Troballa important, felicitats. I un bon reportatge.
Fotos: Col·lecció Jordi Casamajor? això es mentida,les fotos encara no les té, Perqué encara ningù les va comprar, perquè encara estan en subhasta, i ningú les ha comprat encara, la meitat de la informació és dolenta, en fi !
Potser caldria una petita investigació per explicar els petits misteris que envolten aquestes fotografies: Han arribat mai a Andorra els originals? Perquè les imatges que mostra l'article del Bondia han estat retallades i manipulades digitalment per treure les marques d'aigua amb que el venedor "protegeix" els escanejats dels seus originals? Qui ha fet aquestes manipulacions i amb quin interès? En mans de qui estan els drets de les imatges? Si els drets són del venedor que les ha adquirit legalment, i a falta d'altres còpies autèntiques, un es pregunta si tot aquest ús que se n'està fent per uns i altres no és il·legal. Preguntes que de moment no tenen resposta.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic