Quo Vadis, UdA?

“Your search returned 0 results” o, el que és el mateix, la Universitat d’Andorra (UdA), una institució acadèmica que ja supera les tres dècades d’existència, és pràcticament invisible als rànquings internacionals que en principi n’avaluen la qualitat. A penes es deixa entreveure a Webometrics, el rànquing que gestiona el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) espanyol a partir de la presència i impacte en el web, que la situa en l’edició del 2020 en el lloc 2.377 entre les institucions europees; en el 10.761 si s’amplia el conjunt per contemplar les de tots els continents. La ubicació baixa fins al 5.624 entre les europees en la categoria d’excel·lència.

 

Des de la UdA argumenten que “fins ara no havia estat prioritari” per a la institució figurar-hi o pujar-ne posicions en el cas d’alguns rànquings en línia en els quals ja figura”. La raó? La universitat del país, que es va posar en marxa el 1988, “ha estat centrada a completar la seva consolidació com a centre d’ensenyament superior i com a centre de recerca”, addueixen, “i no pas a competir amb altres institucions amb una trajectòria històrica molt més llarga”. 

 

En una comparativa amb universitats d’altres petits estats, apareixen dades com que Luxemburg col·loca una de les seves universitats en el lloc 617 entre les europees (el lloc 663 al llistat per excel·lència); Liechtenstein situa una institució al lloc 2.805 (2.752 per ordre d’excel·lència) i Mònaco es posiciona al 5.017 (4.584 quan es mesura l’excel·lència).

 

La comparativa es refereix, com dèiem, al rànquing elaborat des del  Laboratorio de Cibermetría del CSIC i publica cada sis mesos des del 2004, segons la presentació que en fan els seus responsables, un rànquing acadèmic independent que avalua més de 21.000 universitats d’arreu del món. 

 

El llistat del CSIC dona posicions en funció de factors com ara la visibilitat i l’activitat dels centres avaluats, la qualitat dels continguts, el prestigi internacional, el rendiment acadèmic, el valor de la informació i la utilitat dels serveis, l’apertura a la creació de repositoris institucionals de recerca en open access i l’excel·lència, a través dels treballs publicats a revistes internacionals d’alt impacte. L’objectiu en aquest cas, expliquen, és fomentar la transferència de coneixements científics i culturals des de les institucions acadèmiques cap a la societat i que ho facin amb mitjans d’accés obert.  

 

Fora d’aquest rànquing particular, dèiem, la UdA està absent en d’altres, com QS Top Universities, Leiden Ranking (una selecció basada en el nombre de publicacions indexades) o U-Multirank . 

Els responsables de la UdA expliquen que, malgrat no haver estat una prioritat, han “anat tenint preses de contacte amb empreses o institucions responsables dels rànquings més coneguts”. El més recent, amb Times Higher Education, “un representant del qual va fer una visita a la UdA en persona fa uns pocs mesos perquè estaven molt interessats a incloure-la”. No obstant això, només hi figuren universitats amb un nombre d’estudiants mínim molt superior al de la UdA (1.900 en total; 500 en formació reglada). Les autoritats acadèmiques també avaluen l’opció d’aparèixer a l’esmentat U-Multirank. 

 

Conclouen que “per compartir solucions davant les problemàtiques d’universitats com la nostra, la UdA va liderar la creació de la xarxa de petits països i territoris”, a la qual acaben d’adherir-se les Illes Feroe.