Els rics, més rics, i els pobres, més pobres

L’altre dia parlava amb un immigrant espanyol que buscava feina al nostre país. Estava molt il·lusionat, ja que m’assegurava que Andorra és com, no sé, com el somni americà o altres. Jo li responia que el Principat no és tan bo com es podria pensar i a tall d’exemple li vagi ensenyar els preus dels lloguers i els salaris que es paguen habitualment. No s’ho creia i em responia que això no podia ser veritat i que aquí “érem tots rics”. I m’assegurava que si el Govern busca treballadors fora serà per alguna raó.

Pensava que encara no ha hagut de patir el que hi ha al país: la manca de molts drets socials reconeguts i la filosofia imperant: “busca’t la vida i espavila’t”. En fi, què diré que no sabeu: lloguers a 1.000 euros al mes i salaris de 1.080. I torna a haver-hi, això diuen, pisos pastera amb vuit persones que estan juntes perquè és l’única manera. Cada cop estic més convençut que el meu país s’enfonsa. I jo que pateixo una malaltia degenerativa que m’està consumint faig tot el possible per pal·liar els efectes d’aquest desastre. No és agradable, però em fa sentir útil perquè així inverteixo en alguna cosa que pot ser bona per al meu cos i vida plens de cicatrius. La realitat d’Andorra que es ven està maquillada i no és un país de rics. La veritat és que els rics són més rics i els pobres més pobres. I crec que els rics s’han carregat i enfonsat aquesta terra. Fa deu anys això no es veia gaire, però ara la crisi ens ha afectat la gran majoria, sobretot els qui van venir a Andorra per fer el seu somni americà i van haver de marxar. I els joves que no subsisteixen. Mentrestant la classe política, amb molt poques excepcions, es dedica al joc de la cadira. Sembla que als consellers generals els faci més il·lusió lluir les seves vestimentes que servir als qui diuen servir, dels que passen.

L’Andorra que jo vaig conèixer ja és morta i es busca nous immigrants perquè treballin sense cuidar-se del seu dret a viure amb dignitat. Però això sí ara hi ha nous gratacels que arribaran al cel i faran somniar a la gent... tot i que el somni andorrà (fa falta repetir-ho) no es compleix.