Marsol posa ordre al conservatori

Al maig, promet la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, tenir una solució per apaivagar la situació per la qual travessa l’Institut de Música (IM), amb una part del professorat enfrontat amb la direcció, dimissions que se succeeixen i els pares molt descontents, admet. On rau el problema, l’arrel de tot l’embolic? De moment no ho té clar, o si més no no vol explicitar públicament el que en pensa –“m’ho vull reservar”–. Tampoc no confirma que tot l’afer acabi amb un canvi en la direcció, encara que altres fonts apunten que seria en aquesta línia que estaria treballant.“Jo tinc la meva idea, però encara no la vull fer pública”, es limita a dir. 

 

Marsol es dona “un parell de mesos” per continuar amb les entrevistes amb els docents –tots i cadascun, assegura, també els eventuals–, unes trobades que acabaran amb el responsable del centre, David Sanz, i el cap d’àrea, Jan Cartes.  Enllestida la ronda de trobades, al maig proposarà una solució: “Direm ‘volem anar per aquí, com ho veieu?’ i els escoltarem, però després prendrem una decisió, encara que segurament no agradarà tothom.” El que vol la cònsol és que els pares dels alumnes, quan arribi l’inici del nou curs, al setembre, es trobin amb les aigües ja calmades i el conservatori en ordre. Igual que confia que en breu els títols ja estaran homologats pel ministeri d’Educació. 

 

No sap, insisteix, si la solució haurà passat per un canvi en la direcció. En tot cas, encara que escolti les opinions també de gent amb tant de pes com qui va ser director del centre durant dècades, Josep Maria Escribano, o Gerard Claret, ambdós assessors del Comú, la solució no vindria per aquesta banda. “Això segur que no. Ells ja van fer el seu pas pel conservatori. Seguiran fent d’assessors, és un aspecte que vull potenciar, però no n’assumiran la direcció”.  

 

En tot cas, Marsol vol una solució definitiva per a un problema que s’arrossega des de fa molt de temps i que ja es va fer explícit amb la dimissió de Míriam Manubens com a cap d’estudis el 2016, a la qual ha seguit recentment la de Cristina Gallart. “Jo crec que van quedar les brases i ara s’han tornat a encendre. Hi ha hagut temes mal tancats que potser venen de quan es va treure la figura d’Escribano del conservatori”, una decisió presa durant el mandat de Rosa Ferrer que “ha creat un caldo de cultiu que finalment ens ha explotat a nosaltres”.