Del tabac a la ‘maria’

La predisposició mostrada per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat en una entrevista televisiva a estudiar el cultiu del cànnabis per a usos terapèutics com una alternativa al cultiu del tabac va pel camí de convertir-se en allò que en l’argot periodístic s’anomena serp d’estiu –notícies que independentment de la seva rellevància permeten omplir pàgines de diari o minuts de ràdio i televisió en una època tradicionalment de sequera informativa–, si bé en aquesta ocasió arriba en ple hivern.
I és que malgrat que la referència al cultiu de cànnabis era només una més de les alternatives que es podrien plantejar al tabac i que tan sols es tracta d’una iniciativa embrionària, aquesta ja ha rebut el suport de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i de la Confederació Empresarial Andorrana, i no només això, sinó que ja s’ha demanat també que es porti a terme una prova pilot.
És comprensible l’interès de l’APRA en una possibilitat de cultiu que fins i tot pot arribar a ser més rendible que el del tabac, així com el de la CEA davant el nou sector de negoci que es pot generar, ara bé es tracta d’una iniciativa que cal meditar amb profunditat. I és que d’entrada, el Codi Penal és prou clar quant a la prohibició de cultivar aquesta planta i la possessió i el consum en són durament castigats. També seria convenient analitzar la qüestió de la reputació i valorar si, després dels esforços fets en la lluita contra el contraban de tabac i en treure’s l’etiqueta de tenir certa laxitud davant aquesta activitat, al país li convé substituir les plantacions de tabac per cànnabis. També cal veure com encaixa això amb els esforços que es volen fer amb el problema dels joves amb addiccions.