Acció Feminista rebutja que es reconegui la gestació subrogada

El fet que la proposició de llei de la persona i la família que van presentar dimarts els grups de la majoria permeti la inscripció d’alguns títols estrangers que acrediten una relació de filiació derivada de la gestació subrogada produïda a l’estranger, no ha agradat a Acció Feminista. “Nosaltres defensem tots els drets, però no el dret de comprar nens”, va afirmar contundentment la presidenta de l’entitat, Antònia Escoda, que tot i reconèixer que hi ha sentències en aquest sentit al país i que, com també va fixar el Tribunal de Drets Humans, en aquests casos sempre prevalen els drets del menor –argument adduït, també, pels grups de la majoria per fer el reconeixement de la filiació–, no en són partidàries.  A més, va recordar, la llei que regula les tècniques de reproducció assistida deixa clar que “els contractes d’aquest tipus són nuls”, és a dir, al país la pràctica no està permesa.

Des del seu punt de vista, doncs, “aquest problema només se solucionaria amb una legislació internacional”, perquè si no, va apuntar “sempre hi haurà països que ho permetran i d’altres que tot i tenir-ho prohibit, al final ho acaben acceptant”. Escoda considera que caldria “una reflexió internacional” i també al país per ser conseqüents amb els tractats internacionals signats, com el d’Istanbul. “Si no és violència considerar el cos d’una dona com un forn, ja no sé què ho és”, va afirmar, reiterant que des d’Acció Feminista seguiran denunciant aquesta pràctica que opinen que “està malament”.

D’altra banda, i amb relació al canvi de terminologia pel que fa a casaments i matrimonis, des de Diversand es va valorar com a “positiu”, si bé admetia que en el fons els agradaria que tot es pogués dir “matrimoni”. La seva presidenta, Rocío Soler, va remarcar que “nosaltres pensem, i és de sentit comú, que al final és igual qui es casa, siguin un home i una dona o dos homes o dues dones, al final és un casament. I fer la distinció és una discriminació”. Amb tot, també va apuntar que “creiem que encara hi ha molta feina per fer i potser el tema dels noms no és la nostra principal preocupació”.

Grups
Pel que fa als grups parlamentaris de l’oposició, el conseller general de Terceravia, Joan Carles Camp, va indicar que estan pendents de poder fer el comparatiu del text presentat dimarts i del que s’havia treballat la legislatura passada. “A l’anterior nosaltres hi vam donar suport perquè ordenava tot allò relacionat amb la família i simplificava la vida a les persones, però si hi ha hagut canvis, com hem vist a la premsa, ho volem estudiar”, va apuntar, explicant que pel que fa al canvi de terminologia en els casaments i matrimonis “hem de veure les interpretacions jurídiques”.
Des del PS es va rebutjar valorar el text fins que no s’hagi pogut estudiar millor i hagi entrat a tràmit parlamentari, de manera que se sàpiga com queda finalment.