Unitat política contra la Covid-19
En una sessió excepcional, amb només 14 parlamentaris, el Consell General ha donat llum verd aquest dilluns, amb l’assentiment de tots els grups, al projecte de llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, la Llei òmnibus per combatre les conseqüències de la Covid-19, i al projecte de llei qualificada dels estats d’alarma i emergència.
I ho ha fet amb una apel·lació de la síndica general, en un breu parlament inicial, i també de tots els grups parlamentaris i del mateix cap de Govern a la unitat i a deixar de banda ideologies i colors polítics per poder continuar donant una resposta unitària a la crisi sanitària de l’epidèmia de la Covid-19 i les conseqüències econòmiques i socials que comporta.
També hi ha hagut el convenciment unànime que amb tota probabilitat, ja sigui perquè s’allargui la crisi o perquè les mesures aprovades aquest dilluns no siguin suficients, caldrà aprovar un segon paquet d’iniciatives per ajudar el teixit econòmic i productiu així com també treballar en un pla que permeti arrencar de nou l’economia després d’una “aturada en sec de l’activitat per la crisi sanitària”.
Així ho ha assegurat el cap de Govern, Xavier Espot, en la defensa de la Llei òmnibus, on ha destacat també que “estem davant un xoc brutal de la demanda” i que la crisi arriba en un moment on tant l’endeutament públic com el privat estan en uns nivells elevats. “Ni el privat té estalvis, ni les empreses liquiditat, ni l’Estat pot injectar grans quantitats de diners”, ha avançat Espot, que malgrat tot ha garantit que des de l’executiu es faran tots els esforços que siguin necessaris.
En aquesta línia, el cap de Govern ha destacat que la llei té el doble objectiu d’“evitar la fallida de les empreses i garantir a la vegada els llocs de treball”, i ha recordat a grans trets el que aporta aquest text de mesures urgents, com és la injecció de 200 milions d’euros al teixit productiu, ajudes als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals, salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills així com l’encàrrec a l’executiu de flexibilitzar els criteris d’accés a la prestació per desocupació involuntària i a les ajudes al lloguer en un termini no superior a dos mesos.
Espot, que ha agraït el treball, col·laboració i suport de tots els grups parlamentaris, especialment els de l’oposició, ha advertit que malgrat les mesures cal ser conscients que “no sortirem indemnes” d’aquesta crisi, motiu pel qual ha apel·lat novament a la corresponsabilitat remarcant que “cal que tothom aporti en funció de la seva capacitat i rebi en funció de les seves necessitats”.
Des dels grups de l’oposició s'ha apel·lat al sentit d’Estat per donar suport al text i s'ha agraït la mà estesa i voluntat de diàleg de l’executiu i de la majoria parlamentària a l’hora d’incloure algunes aportacions que han permès millorar el text. “Des de Terceravia estarem al costat d’Andorra en aquests moments d’excepcionalitat”, ha destacat el president del grup parlamentari de la formació, Josep Pintat, que tot i admetre que “aquesta llei parteix d’una filosofia diferent de la nostra, la qual era intentar situar un paquet de fons econòmics molt major”, hi ha justificat el suport en considerar que “estem en una situació d’economia de guerra, on l’Estat ha de ser el pal de paller” i que la llei “va en aquest sentit”.
Així mateix, Pintat ha instat el Govern a, amb la intermediació del copríncep francès, treballar perquè Andorra pugui tenir accés a la liquiditat que podria assegurar per exemple el Banc Central Europeu (BCE).
Per la seva part, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que ha insistit en la importància que davant d’una situació com aquesta Andorra miri cap a Europa i ha tornat a posar damunt la taula l’opció del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, ha assegurat que els socialdemòcrates donen suport a la llei per “responsabilitat i sentit d’Estat”, per “patriotisme i andorranitat” i també perquè aporta una sèrie de mesures “que són necessàries per als treballadors, els autònoms i els empresaris”.
Així mateix López, que com la resta de presidents de grup, la síndica i el cap de Govern, ha tingut paraules de condol per als familiars de la primera víctima de la Covid-19 al país, així com d’agraïment per a tot el personal sanitari i totes aquelles altres persones que treballen en activitats considerades essencials, ha apostat per “continuar les línies de diàleg per a una segona fase de mesures”. I en aquesta línia ha augurat que seran necessàries “decisions més valentes”, com per exemple “mesures d’injecció directa com han fet altres països”.
El president del grup socialdemòcrata, que ha destacat el consens assolit i ha remarcat que “fa uns dies ningú s’hauria pogut imaginar que el Govern i el primer grup de l’oposició arribessin a un acord”, ha volgut agraïr a la síndica general “l’habilitat i mà esquerra per fomentar espais de diàleg”, al cap de Govern “la voluntat d’arribar a acords” i als tres grups que donen suport a l’executiu que “entenguessin que el consens requeria recollir algunes de les propostes del PS i també algunes renúncies”.
Des dels grups de la majoria parlamentària, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, que ha apel·lat “ara més que mai” al lema Virtus, unita, fortior, ha destacat la importància de la Llei òmnibus per tal d’“amortir l’impacte econòmic i social que pot tenir la crisi de la Covid-19”, i s'ha mostrat convençut que aportarà tranquil·litat a empresaris i treballadors. Així mateix, Naudi, que ha remarcat que “ja ha passat el moment de discutir quines mesures són millors que altres”, i que un cop consensuades “ara cal anar endavant per sortir d’aquí de la manera més ràpida possible”, ha garantit el suport de la formació de cara a unes futures “mesures d’impuls”, unes iniciatives en què “caldrà trencar paradigmes”.
Per la seva part, el president del grup liberal, Ferran Costa, que ha destacat que “no és la llei que mai cap dels presents hauríem pensat ni hauríem volgut votar”, ha destacat “l’esforç sense precedents” de l’Estat, ja que una injecció de 200 milions és gairebé la meitat del pressupost per a un exercici, fet que “tensa les finances de l’Estat”. Per això, Costa ha apel·lat també al principi de corresponsabilitat, admetent que les mesures “no agradaran a tothom” però sí defensant-les, malgrat l’impacte que puguin tenir, perquè “està en risc el teixit econòmic i productiu del país i, en conseqüència, el dia a dia de tots nosaltres”.
Per la seva part, la presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata, Mònica Bonell, que s'ha mostrat confiada que amb les mesures es pugui “ser una mica més optimistes des d’avui”, ha advertit que “la primavera i l’estiu seran els pitjors viscuts en molts anys” des del punt de vista econòmic, motiu pel qual va considerar “cabdal la unió d’esforços” per superar aquesta situació.
Així mateix, Bonell ha volgut felicitar públicament la ciutadania per “l’actitud responsable” mostrada durant aquests dies i ha remarcat que aquesta setmana “serà clau en la crisi sanitària”, ja que potser s’arribarà al pic de contagis. Amb tot, la consellera general demòcrata s'ha mostrat convençuda que si es manté la mateixa actitud que fins ara, ben aviat es podran flexibilitzar una mica les restriccions i es podria “recuperar una mica l’economia interna”.
La sessió del Consell General ha servit també per aprovar la Llei qualificada dels estats d’alarma i emergència, un text que, com ha destacat el cap de Govern, ha de donar a l’executiu “les eines necessàries” per si fos necessari activar l’estat d’alarma en cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l’avenç del virus. Amb tot, Espot ha reiterat que l’aprovació de la llei “no significa que el Govern tingui la intenció de declarar l’estat d’alarma”, un sentiment que ha estat compartit per tots els grups parlamentaris.
Pintat ha destacat que es tracta d’una llei “transcendental”, de la mateixa manera que ho és la Constitució, mentre des del grup socialdemòcrata, Susanna Vela ha remarcat que cal “assegurar al màxim els drets de les persones”. El president suplent del grup liberal, Marc Magallón, ha insistit que serà “un bon senyal” que no s’hagi d’activar l’estat d’alarma, mentre que la consellera general demòcrata Ester Molné ha incidit en la importància de l’aprovació d’aquesta llei pel fet que dona “solució” a situacions excepcionals com ho és l’actual, que no té “precedents i que proposa reptes que mai havien estat plantejats”.
Reunió telemàtica amb dirigents del CEB
El ministre de Finances té previst reunir-se aquesta mateixa setmana de forma telemàtica amb responsables del Banc de Desenvolupament Europeu (CEB) per avaluar els passos a seguir en cas d’una hipotètica adhesió d’Andorra a l’organisme. Així ho ha explicat el mateix ministre Eric Jover en una compareixença conjunta amb el cap de Govern després de la sessió parlamentària per aprofundir una mica més en les mesures incloses en la llei òmnibus.
Tot i aquesta trobada pendent, Jover ha insistit en la línia traçada per l’executiu, que passa de forma prioritària per continuar, i si pot ser accelerar, l’adhesió del Principat al Fons Monetari Internacional (FMI). Així mateix, tal com ja va avançar aquest rotatiu, el titular de Finances va recordar que s’han reobert els contactes amb el Banc Central Europeu (BCE) així com amb els bancs centrals dels dos països veïns, ja que des del Govern es considera prioritari poder disposar d’un prestador d’última instància.