Els monitors se senten “abandonats” i “a l’estacada”, assegura Iriarte
“La gent del país no pensa en nosaltres.” Se senten “abandonats” i creuen que els han deixat “a l’estacada”. I, a més, amb un munt de preguntes sense resposta, almenys de moment. Així ho expressa sense embuts el president de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Carles Iriarte, que explica que ha rebut diversos mails de monitors preocupats. El motiu? Doncs “perquè no saben quan podran tornar a treballar”, ja que normalment als del país se’ls contractava fins al 13 o el 20 de març i després se’ls feia una extensió de contracte a l’abril per acabar la temporada i enguany, amb la crisi provocada pel coronavirus, no ha estat així.
De manera que al març els han pagat el que tenien estipulat per contracte però amb 1.400 euros, en el millor dels casos si ets monitor de nivell 2, no dona per estalviar quan treus la despesa de la hipoteca, del lloguer i del menjar i no parlem ja si tens fills. I el coixí que esperaven aconseguir amb l’ampliació del contracte i que els permet acabar de passar el temps que queda fins que comencen les feines d’estiu al maig o juny relacionades amb el turisme, el lleure o la construcció, se n’ha anat en orris. La gent està “neguitosa”, manifesta, perquè no saben quan podran tornar a treballar.
Així és que, ara per ara, no hi ha la previsió que aquests monitors tinguin feina i “el mes que ve no cobrarem”, remarca. És per això que Iriarte assegura que “mai ningú no pensa en nosaltres” i que es dibuixen en l’horitzó immediat del col·lectiu moltes inquietuds. ¿Podran accedir a les ajudes previstes a la llei òmnibus, si ja han estat acomiadats de les seves feines liquidant-los quinze dies abans del previst o en alguns casos fins un mes abans?
Ara que ja els han fet fora abans d’atorgar les ajudes a les empreses, ¿es podran acollir a algun tipus dels ajuts que recull la llei òmnibus? I Iriarte encara va més enllà i assenyala que hi ha d’altres col·lectius vinculats als dominis de neu, com ara els pisters o els que treballen al transport per cable que també s’han quedat sense feina. “Què passa amb tots nosaltres?”, repeteix una i altra vegada.
El president de l’AAME considera que la professió de monitor d’esquí “hauria de ser molt important i ben valorada” al país, i de fet no és així. Més aviat “està reculant”, diu. Què passarà els pròxims mesos? Què passarà amb els qui tenien projectat amb il·lusió tenir fills? Carles Iriarte té clar que els monitors d’esquí “ens hem de buscar la vida”. Però, “com ho hem de fer?”. I precisament a això és al que ara mateix no saben com donar-hi una resposta.