Diari digital d'Andorra Bondia
Els monitors se senten “abandonats” i “a l’estacada”, assegura Iriarte.
Els monitors se senten “abandonats” i “a l’estacada”, assegura Iriarte.

Els monitors se senten “abandonats” i “a l’estacada”, assegura Iriarte


Escrit per: 
M.P.A. / M. S. C. / Foto: BonDia

“La gent del país no pensa en nosaltres.” Se senten “abandonats” i creuen que els han deixat “a l’estacada”. I, a més, amb un munt de preguntes sense resposta, almenys de moment. Així ho expressa sense embuts el president de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Carles Iriarte, que explica que ha rebut diversos mails de monitors preocupats. El motiu? Doncs “perquè no saben quan podran tornar a treballar”, ja que normalment als del país se’ls contractava fins al 13 o el 20 de març i després se’ls feia  una extensió de contracte a l’abril per acabar la temporada i enguany, amb la crisi provocada pel coronavirus, no ha estat així. 

De manera que al març els han pagat el que tenien estipulat per contracte però amb 1.400 euros, en el millor dels casos si ets monitor de nivell 2, no dona per estalviar quan treus la despesa de la hipoteca, del lloguer i del menjar i no parlem ja si tens fills. I el coixí que esperaven aconseguir amb l’ampliació del contracte  i que els permet acabar de passar el temps que queda fins que comencen les feines d’estiu al maig o juny relacionades amb el turisme, el lleure o la construcció, se n’ha anat en orris. La gent està “neguitosa”, manifesta, perquè no saben quan podran tornar a treballar.
Així és que, ara per ara, no hi ha la previsió que aquests monitors tinguin feina i “el mes que ve no cobrarem”, remarca. És per això que Iriarte assegura que “mai ningú no pensa en nosaltres” i que es dibuixen en l’horitzó immediat del col·lectiu moltes inquietuds. ¿Podran accedir a les ajudes previstes a la llei òmnibus, si ja han estat acomiadats de les seves feines liquidant-los quinze dies abans del previst o en alguns casos fins un mes abans?
Ara que ja els han fet fora abans d’atorgar les ajudes a les empreses, ¿es podran acollir a algun tipus dels ajuts que recull la llei òmnibus? I Iriarte encara va més enllà i assenyala que hi ha d’altres col·lectius vinculats als dominis de neu, com ara els pisters o els que treballen al transport per cable que també s’han quedat sense feina. “Què passa amb tots nosaltres?”, repeteix una i altra vegada. 
El president de l’AAME considera que la professió de monitor d’esquí “hauria de ser molt important i ben valorada” al país, i de fet no és així. Més aviat “està reculant”, diu. Què passarà els pròxims mesos? Què passarà amb els qui tenien projectat amb il·lusió tenir fills? Carles Iriarte té clar que els monitors d’esquí “ens hem de buscar la vida”. Però, “com ho hem de fer?”. I precisament a això és al que ara mateix no saben com donar-hi una resposta. 

monitors
abandonats
iriarte

Compartir via

Comentaris: 6

Comentaris

Un oportunista... Només surt per criticar-ho tot. Esteu com molts que no som monitors.
Lamento dir-te que parles per parlar. Que hi hagi altres col.lectius que també tenen problemes no treu legitimació a la resta de col.lectius. Els monitors tenen tot el dret a expresar els seus temors i problemàtiques
Esperem que el govern pensi amb vosaltres!
Esperem que el govern pensi amb vosaltres!
Crec que com a col·lectiu important de treballadors, nosaltres els monitors estem acostumats a viure en situacions adverses. Aquells que triem aquesta professió i seguim la nostra passió vivim en un constant altibaix, tant econòmic com d'activitat. És moment de demostrar a la societat que valem més que per a queixar-nos constantment. La meva primera temporada a Andorra va ser l'any 2002, guanyava més diners en aquella època que en el 2020, fins i tot guanyava més diners abans que durant els deu anys de conveni col·lectiu, que per cert, era de paraula... un conveni fantasma sense un rerefons real o algun text que el certifiqui. Proposo que tots els monitors amb titulació en primers auxilis en equip estiguin disponible per a aquesta crisi que estem vivint. El lloguer ja el pagarem, els meus dos fills menjaran com sigui, el treball d'estiu ja sortirà a la llum quan sigui important. Ara toca acostar l'espatlla i en cas que sigui necessari hem d'estar disponibles per a qualsevol ajuda que la societat necessiti. Sóc monitor diplomat, pistero socorrista i un veritable apassionat de l'esquí i el seu ensenyament en totes les disciplines, però també sóc un ser social i tinc el deure de dir que estic disponible per a qualsevol necessitat social en aquesta situació d'alarma. Aportar suma.
Tant sols matisar-te unes coses per apropar-nos a la realitat i no desinformar. El conveni no era pas fantasma ja que ambdues parts, SkiAndorra i l’AAME, el van acordar i va suposar canvis en la feina dels monitors, que van deixar d’estar al servei de l’Escola fent tot tipus de feines com tancar pistes, moure xarxes, etc.. Legal, doncs si, sino el Govern hagués intervingut per a fer complir el Codi de Relacions Laborals com a la resta de treballadors d’Andorra. El que si que es cert es que era un acord verbal, legal a l’època, i que no es va fer per escrit per negativa de SkiAndorra. Els monitors no s’estan sempre queixant, es queixen quan no se’ls i respecten o garanteixen els seus drets. Un monitors es un ciutadà mes, es un treballador mes, que ha de gaudir dels mateixos drets que qualsevol altre, no menys. Encara que per històric així ho sembli, que no tenim els mateixos drets, no cal renunciar a ells. Per la resta, d'acord amb tu. Els monitors sempre hem estat solidaris

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte