Menys circ i més ciència

Ai, mirin, no estic jo d’humor avui per a mitges tintes ni correccions polítiques. Així que aquí va: som una societat d’imbècils. En l’accepció que no cal que expliqui. Però el mot en té també una de perduda. Es va formar amb el prefix in davant de baculum (bastó), així que literalment vol dir que caminem sense bastó i, sense la connotació negativa que li donem avui, el significat apuntava a fràgil, feble, vulnerable. Avui ens queda clar com som de fràgils, febles, vulnerables. Però no soc tan amable. En realitat tinc ganes de recordar-nos a tots com som d’imbècils, com hem estat una societat que hem corregut darrere el fast i l’oripell, hem perdut el cul per l’estrella del rock, l’arquitecte deïficat i el futbolista a qui hem convertit en hipermilionari. Guita’ls, perquè ara són, com tots, conillets espantats al cau. Qui ens salva la vida mentrestant –ui!, puc ser tan demagògica com vulgui– és la humil aigua amb sabó, el modest personal sanitari, la caixera i el repartidor de sous precaris, l’agricultor. Són fantàstics els aplaudiments. Però quan ens passi l’ensucrat estat d’ànim, a veure si tenim tots present que no ha estat el circ (mediàtic) qui ens ha salvat, sinó el treball dels humils i la ciència. Oh!, la ciència. Aquells científics que vam rebaixar a la categoria de pidolaires. Ep! També aquí, a Andorra –deixem d’esperar que investiguin els altres–. A penes “fa tres ministres” que no se’ls ha d’explicar què és la recerca. Que tampoc no se’ls hagi d’explicar que amb bastant menys de l’1% del PIB dedicat a la investigació no anem enlloc. El coneixement farà que siguem menys imbècils. En tots els sentits.