Diari digital d'Andorra Bondia
Ibon Navarro, tècnic del BC MoraBanc.
Ibon Navarro, tècnic del BC MoraBanc.

“Ara ens hem adonat qui són les persones que salven vides”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Ibon Navarro, tècnic del Bàsquet Club MoraBanc

El confinament d’Ibon Navarro per la Covid-19 està sent bastant especial. Gaudeix, per fi, del seu fill Aritz. Els autobusos, els avions i els trens es van acabar per al tècnic basc. Ara fa de pare. La seva dona, Almudena, treballa de farmacèutica i la seva germana a l’UCI de Txagorritxu. El químic, però entrenador de bàsquet, ara és amo de casa.

Com està vivint el seu confinament particular?
En el meu cas estic vivint una realitat ben diferent a l’habitual. La meva dona és farmacèutica i a mi em toca estar a casa amb el meu fill, Aritz. L’entretinc, faig coses amb ell i faig de pare. Abans el veia molt poc i ara puc dir que estic coneixent el meu fill. El que li agrada i el que no li agrada. Aquesta és la lectura positiva que trec de tot plegat. No m’avorreixo perquè és un no parar. La televisió està absolutament fiscalitzada per ell. Ara valoro molt la seva mare i també els seus mestres, perquè és tremendo. 

I la seva dona està preocupada, ja que treballant de farmacèutica és factor de risc?
Pren totes les mesures possibles i estem tranquils. Quan entra a casa marxa directament cap a la dutxa. Tota la roba d’ella només la toca ella. Sembla tot una mica de bogeria i de manies, però les normes són així. Extremem les mesures perquè la manera de contagi nostre és ella. 

Aquesta situació com l’estan patint els jugadors?
Tots estan preocupats, com és normal, però saben que aquí estan bé. Estan preocupats també per les seves famílies i els nostres americans estan força tranquils perquè la família està bé. 

Cap jugador li ha dit: ‘Mira, Ibon, vull tornar al meu país i estar amb la meva família’?
Vam fer una reunió i tots teníem clar que estàvem bé aquí. 

Què n’opina dels ERTO que estan fent altres clubs de l’ACB?
És un instrument legal que ajuda les empreses a sobreviure. Estem en una situació global que ningú vol perdre res, però aquí perdrà tothom. Qui intenti no perdre res no serà del tot realista. Un ERTO no s’instaura perquè a l’empresa el beneficiï, sinó perquè l’empresa no desaparegui. És una mesura a la qual molts clubs hauran d’acollir-se no per gust, sinó per necessitat. 

Creu que el Govern d’Andorra està gestionant bé aquesta crisi sanitària?
S’està portant molt bé. Anem avançats a Espanya. Les mesures que s’estan prenent són valentes i amb menys dubte també perquè tenim alguna referència. M’agrada el que veig, però que s’entengui bé. La gent aquí sembla molt conscient del que hi ha i m’agrada el caràcter solidari. Tot s’està gestionant de manera valenta, seriosa i proporcionada. 

Vostè és de Vitòria... Allà el coronavirus ha ‘atacat’ fort. Com està la seva família i els seus amics?
Vam tenir la meva mare que vam pensar que ho podia tenir, però va venir el metge a casa i no tenia el virus, però sí una altra cosa. Ho vam pensar perquè la meva germana treballa a l’UCI de l’hospital Txagorritxu de Vitòria. La meva germana creu que ella ha tingut el coronavirus segur, tot i que deu ser asimptomàtica. La meva família està bé i els meus amics, a excepció de dos, també estan bé. Ho visc amb preocupació perquè Vitòria és un dels focus. 

Què li explica la seva germana?
La meva germana no cal que m’expliqui res perquè només veure-li la cara ja en tinc suficient. Té ferides a la cara per les gomes, mala cara, té ulleres. Sempre m’explica que quan entra a la feina no tenen temps ni per beure aigua. Estan desbordats. Creuen que de mica en mica milloraran, però en breu els vindran els pacients de Biscaia. No poden amb tot el volum d’infectats.

Tots veuen els futbolistes com uns herois, però amb aquesta crisi ens estem adonant de qui són els veritables herois?
És evident qui són els herois. Tant de bo no hi hagi curtterminisme en tot això i que n’aprenguem coses, però perquè no se’ns oblidi. La fuga de talent, com ara científics, per manca d’ajuda i ara veiem el que està passant. Ara mateix que val un futbolista com Cristiano Ronaldo o Leo Messi o un jugador de bàsquet com Sergio Rodríguez o Pau Gasol? Quan ara necessitem epidemiòlegs, metges, científics... Aquests salven vides. No fiquen gols ni cistelles que són coses sense importància. La millor definició de l’esport és que fa sentir, però sense vida no podem sentir. 

Vostè és químic. En aquests moments tan complicats, no ho troba a faltar?
La meva segona feina després d’acabar la carrera va ser en tasques de contaminació atmosfèrica i d’aigües. Ara pot semblar una mica avantatgista dir que és un missatge que ens envia la Terra. Com si digués: “He aconseguit que estigueu a casa. Jo necessitava respirar i netejar-me”. Podria ser una lectura idealista, però pot ser veritat. El cert és que em comès un error. Res és casualitat. Ens estem passant. Pot ser el karma que als països que més es castiga el medi ambient siguin els més castigats pel virus.

No li agradaria trobar la vacuna?
Ara mateix no seria capaç de destil·lar aigua. En la meva etapa d’Alemanya sí que vaig fer de químic pur i després ja vaig passar al medi ambient. Ara mateix és molt complicat que pugui fer un procés. Per això, és més important un epidemiòleg que no un entrenador de bàsquet. 

S’imaginava que passés això?
Això era imprevisible i impredictible, però ha estat un cop de realitat perquè ens consideràvem intocables.

 

FOTO: ACB PHOTO / MARTÍN IMATGE

Comentaris: 1

Comentaris

Crec que verdaderamen la naturalessa, ens a dit bruts quedeus casa, farem neteixa, gracies per l'entrevista, Entrevistradora i entrevistat

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic