Carta oberta al Govern

Bon Dia tingueu!!
Ja hem passat els primers quinze dies llargs de confinament on tot ha estat reconeixements, bones paraules, ànims i l’esperança que tot això acabaria aviat. Però la crua realitat ha caigut sobre nosaltres i sembla que en tenim per a un altre mes com a mínim, sinó dos. Ha arribat final de mes, i qui ha pogut ha pagat les nòmines sabent que la meitat les tornaran  els empleats amb hores, dies o vacances. Però els nervis assalten la majoria de petits i mitjans empresaris i autònoms sabent que els queda un mes per endavant sense ingressos i amb les nòmines senceres per pagar. I potser no quedaran ni hores, ni dies ni vacances per retornar per part dels empleats. Ara diuen que el Govern s’està plantejant poder fer ERTO, el que obligaria a pagar un alt percentatge de la nòmina al Govern i l’altra part a l’empresari que cobrirà amb els famosos crèdits tous. Nervis i més nervis pel futur incert. 
Digueu-me il·lús, confiat o fins i tot imbècil, però no soc ni seré l’últim que us farà una proposta semblant:
Jo proposo una renda alimentària garantida per a tota la població. Per als 78.000 habitants. No em digueu si ha de ser de 450 (com diu l’USdA), 500, 600 com deia el Sr. Dolsa, o 700 euros. La quantitat estimada per poder menjar i comprar elements de primera necessitat una persona durant un mes. Potser els infants mengen menys però també necessiten més bolquers, cremes, etc. No sé si necessiten la mateixa quantitat o menys.
Per als que diran que això és inassumible per l’Estat: res més lluny de la realitat. Tothom només rebrà aquests 600 euros. Res més. Ni cap sou, ni pensió, ni abonament de cap mena. Des del cap de Govern a l’últim pensionista. Si una persona cobra 300 euros de pensió i després el Govern l’ajuda amb el lloguer del pis, etc., només rebrà els 600 euros per menjar. La persona que cobra 3.000 o 4.000 euros de pensió només cobrarà 600 euros. Tothom, treballi o no, rebrà 600 euros. 
A través de la CASS es pot saber tothom qui està treballant, si està de baixa o a l’atur o és pensionista. En el cas de gent que estigui al país i no estiguin a la CASS, pel motiu que sigui, gent amb contractes temporals acabats, senyores de la neteja a hores, etc., es pot crear un arxiu, com s’ha fet amb els treballadors temporers i mirar la seva casuística. 
Tampoc es pagaran lloguers, Andorra Telecom , CASS, ni préstecs, interessos i comissions de bancs, ni impostos ni càrregues de Comuns ni Govern, etc. Tot això quedarà ajornat fins a l’acabament de l’epidèmia i es renegociarà el seu pagament a un termini raonable i adaptat als nous recursos econòmics de cadascú. Ningú podrà ser acomiadat de la feina perquè es tracta de sobreviure a una pandèmia. Per això, tots hem de col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats.
Tots els diners que no s’hauran abonat als beneficiaris a canvi de la renda bàsica alimentària passaran a contrarestar la despesa ocasionada per pagar als 78.000 habitants. Això es farà per un intercanvi de diners entre la CASS i Govern perquè no en surti ni perdedor ni guanyador cap dels dos.
Evidentment, quan es torni a la normalitat, qui hagi treballat, l’empresa li haurà d’abonar tot el que se li deu, i qui no, començarà de zero. Tots començarem de zero. Durant aquest temps no necessitem ni comprar roba nova, ni mòbils, ni... res que no sigui essencial, només viure tancats a casa i agrair a tota la gent que treballa per nosaltres el seu esforç. Qui estigui acostumat a menjar llagosta fresca, perquè s’ho pot pagar, per una temporadeta només rebrà 600 euros, però segur que podrà seguir comprant llagosta fresca perquè no li vindrà d’aquí. 
Si volem que la Padrina ho pagui tot com hem fet sempre, aquí no quedaran ni les rates. No pot recaure tot el deute sobre les empreses si encara no sabem quant durarà tot això ni com serà la represa veient la situació dels nostres veïns. Per tant, jo no proposo una renda garantida a canvi de res, sinó a canvi de la pensió, sou o renda que es cobri per ser igualitari i així tothom col·laborarà en mesura del que té a canvi de sostenir el país.
Penso, amb tota la humilitat, que això és plenament factible amb la coordinació de Govern i la CASS i amb l’ajut de tots. Però això només ho pot fer un Govern amb les idees clares i un parell de raons: la salut i l’economia.