Diari digital d'Andorra Bondia
Mònica Ramírez ha penjat per uns dies el banyador pel ‘traje’ de bus del servei d’emergències del Pas en la lluita per la Covid-19.
Mònica Ramírez ha penjat per uns dies el banyador pel ‘traje’ de bus del servei d’emergències del Pas en la lluita per la Covid-19.
Mònica Ramírez ha penjat per uns dies el banyador pel ‘traje’ de bus del servei d’emergències del Pas en la lluita per la Covid-19.
Mònica Ramírez ha penjat per uns dies el banyador pel ‘traje’ de bus del servei d’emergències del Pas en la lluita per la Covid-19.

Del banyador al ‘traje’ de bus


Escrit per: 
Víctor Duaso
Del banyador i de llançar-se a la piscina per lluitar contra el crono a treballar a emergències del Pas de la Casa en plena crisi sanitària per la Covid-19. Mònica Ramírez és nedadora des de fa ja moltíssims anys, però també és infermera i està a punt d’acabar el màster de malalt crític i emergències. Va treballar fa temps durant una època a La Salita i va enllaçar dues temporades al centre mèdic del Pas amb el doctor Bernat Escoda. Als seus 26 anys i per uns moments s’ha tret el banyador per posar-se, en ocasions puntuals, el traje de bus per atendre casos de Covid-19 a la secció d’emergències del Pas de la Casa. De buscar marques personals a fer reptes personals. I més en un lloc on va aparèixer quasi per primer cop un cas de coronavirus d’un turista madrileny que va patir un infart a pistes. “Des de llavors hem tingut algun positiu que altre. Sense ser casos greus. Aquí estem, de moment, bastant tranquils en comparació a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell”, va assegurar Mònica Ramírez, que fa 15 dies que està treballant a emergències del Pas de la Casa després que la contactessin per demanar-li la seva disponibilitat. “Volien alliberar l’ambulància medicalitzada del Pas i vam venir aquí amb el nostre equip del centre mèdic. Estem una infermera amb un torn de 24 hores i dos metges de capçalera. “Tenim metges confinats i anem fent. Treballem un dia 24 hores i després en descansem dos, tot i que estem pendents dels companys confinats”. 
Mònica Ramírez està entre urgències i atenció primària. “Sí  que ha vingut alguna persona preocupada i nerviosa, però el que menys t’ho sembla et dona positiu. Per sort, ara tot està més controlat i vingui qui vingui a la consulta ens toca vestir-nos amb el traje de bus. Que jo sàpiga no he atès ningú que després hagi donat positiu... Els meus companys, sí”.
La nedadora i també infermera té companys a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i també de màster a Barcelona o Madrid molt més estressats per aquesta crisi sanitària per la Covid-19. “No és gens agradable viure tot això. La càrrega de feina és molt més alta a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, però els meus companys de màster de Barcelona o també de Madrid m’expliquen per WhatsApp que pateixen molt, que estan totalment col·lapsats i molts estaven molt tocats. En aquest grup de WhatsApp, amb 180 companys de màster, és bonic perquè tots ens animem, ens passem informació i expliquem les nostres experiències del dia a dia. Ells sí que estan a primeríssima línia”. 
I des d’aquí un missatge reivindicatiu entre tant aplaudiment a les vuit del vespre. “Espero que tot el que està passant serveixi d’alguna cosa en un futur. Aquí a Andorra a nivell de sous estem prou bé, però a Espanya estan molt poc considerats, amb contractes mediocres. El que aquí cobra una auxiliar, a Espanya ho cobra una infermera i si arriba. A mi m’agradaria que després de tot això sortíssim reforçats els sanitaris i millor valorats”. 
Per a Ramírez, la Covid-19 ha sorprès tothom. Ella no té por. “No serà com anar a la guerra perquè allà a primera línia és una altra història, però aquest virus no el veus. És silenciós i per molt que et protegeixis no estàs del tot cobert. Es contagia molt ràpid. T’hi jugues la vida, però més quan no hi ha els equips necessaris. Aquí a Andorra estem prou protegits. Almenys pel que visc jo aquí dia a dia”. Quan se li pregunta una data de finalització del confinament només pensa en les paraules del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. “No tinc cap informació privilegiada...” Somriu quan ho diu. “Crec que el desconfinament ha de ser progressiu. Al cap i a la fi, tots ens hem de contagiar, però ha de ser de manera progressiva. Està clar que tots volem sortir a prendre l’aire, però tots hem de tenir més paciència.”
 
Preocupada pels pares
 
Un cop finalitza la seva jornada laboral torna a Encamp, on viu amb els seus pares. Les consignes són clares. El seu pare és factor de risc per edat i perquè és asmàtic, i la seva mare per edat... “i perquè sempre ho agafa tot”. Abans de sortir del centre es canvia tota la roba, quan arriba s’ho treu tot i directament cap a la rentadora. “La por que tenen els meus pares és que els contagiï. Em preocupa a mi també perquè formen part del grup de risc”. Una vegada finalitzi tot plegat –aquesta és la frase de moda– Ramírez haurà viscut una experiència enriquidora, però a la vegada dolorosa. La Covid-19 està fent estralls, però queda clar que si et quedes a casa hi tens molt guanyat. Un dia menys per poder fer vida normal. Mentrestant, al Pas hi ha una infermera acostumada a batre marques personals i rècords. Enguany no hi haurà Jocs Olímpics, però el gran repte de Ramírez ja està assolit.
 
FOTOS: FACEBOOK / MÒNICA RAMÍREZ
Comentaris: 1

Comentaris

Traje? Quin problema hi ha amb vestit de bus?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic