La salut abans que res més

Vaig llegir aquesta setmana un reportatge titulat: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L’article relata com en la zona més devastada d’Itàlia per la Covid-19, que alhora és un gran pol industrial, no es va arribar a declarar mai la zona roja per les pressions dels empresaris. El resultat? Milers de morts. De fet, aquesta crisi ha posat tot el món justament en la mateixa dicotomia: economia o salut? La crisi sanitària ha posat de manifest que les retallades aplicades en salut ens han deixat amb autèntiques dificultats per fer front a una situació com la que vivim, en què els recursos sanitaris són més importants que mai. Quan tot això acabi, espero que ho tinguem ben present, i que més que pensar en grans obres o animalades innecessàries, exigim que les partides destinades a salut tinguin un pes bastant més important en els pressupostos. Però el cert és que també hem pogut veure com de fràgils poden arribar a ser les economies. El virus ens ha obligat a aturar-ho tot per salvaguardar vides i el fet de veure que hi ha qui posa els interessos econòmics per davant de la salut fa feredat. Quan veig que a Espanya la gent que no treballa en activitats essencials ja ha hagut de tornar a la feina, dono gràcies de la valentia del Govern d’aquí. Tenim una crisi econòmica que se’ns tira a sobre i som petits i no tenim, de moment, salvavides com l’FMI o el Banc Central Europeu on agafar-nos. Però celebro que les vides es posin al davant, que el fet de preservar la salut de tots hagi mogut les accions.  No sé com ens en sortirem de la crisi econòmica, però és un gran pas que no sigui amb una corrua de morts a l’esquena.