Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Un país en ‘stand by’




Hem despertat sobtadament després d’estar mig inerts, amb el cap a tres quarts de quinze. Hem caigut de la figuera, per força, i ens hem eixorivit tot d’una després de no haver apeat ni previst que la Xina no era tan lluny com imaginàvem. La realitat virtual s’ha concretat, s’ha fet present, mentre estàvem a l’expectativa, com a somiatruites.
El país, al llarg dels segles, dels anys, ha hagut d’enfrontar força tràngols transcendents que ens han marcat, mentre n’hem conservat la memòria. Però la “modernitat” ens ha aportat novetats, alteracions, en aquest món totalment globalitzat. Ja no som, de fa molt, un poble desconnectat i aïllat enmig d’altes muntanyes, presumptuosament immunes als mals que venien de lluny, amb excepcions, fruit de certa autarquia.
No obstant això, Andorra, tota ella, també s’ha vist afectada, en certs moments de la seva història, per brots epidèmics vinguts de fora, que van delmar part de la població. No ens en vam pas escapar i les escabetxades de vides humanes foren nombroses. Així ens ho exposava i explicava, fa uns dies, el periodista Andrés Luengo en aquest diari. Citava amb tot detall, transcrivint literalment les disposicions preses pel Consell del Morbo, “mesures dràstiques”, davant una epidèmia de pesta que brotà l’any 1652. I també es referia al tancament de fronteres, el 1720, ordenat pel Consell de la Terra, de temor d’encomanar-se de la pesta que s’estenia des de Marsella, amb desplegament d’homes armats.
Poc es podia fer en aquells temps, i tampoc massa més el primer terç del segle XX. Llavors, l’any 1932, hi hagué una passa de tifus terrible, almenys a Canillo; puc referir-m’hi pel que em contava la meva padrina jaia, l’Aleixa, per haver-ho viscut en primera persona, i patit a casa.  Aquella malaltia infecciosa es va abraonar sobre el padrí, l’Anton Garal Adellach, i no va poder vèncer-la; se l’emportà miserablement, sense remei, i deixà vídua, tres xicotets i una minyoneta de 9 anys, la Roseta Garal Solans.
Tots els veïns havien acudit a Ca l’Aleix, mantes vegades, per si els calia alguna ajuda i per donar suport moral a la família; s’hi estaven unes bones estonades, fent-los companyia. Llavors, el veïnatge es concebia com un ajut i es mantenia entre cases, per auxiliar, assistir i compartir penes, quan era menester. Així ho feren els de Cal Roig, Cal Som, Cal Mestrança, Cal Mora i Cal Peret de la Torra. Tots ells també assistiren, amb molts altres, a l’ofici religiós en sufragi per l’ànima del padrí Ton, celebrat a l’església de Sant Cerni. En l’últim adeu al difunt, al cementiri, entre els presents, hi era un amic ben especial del Ton: el seu gos, tan estimat. Eren tan aferrats l’un a l’altre que, després d’haver desaparegut durant cinc dies, la padrina el va retrobar ajagut, prostrat, damunt la tomba del seu amo.
En els darrers 20 anys, hem estat sotmesos a malures víriques que van assetjar poblacions àmplies, causant gran mortaldat. Però som curts de memòria ...Un ja molt famós coronavirus ens ha aclarit les idees, fent-nos despertar, trastornant les nostres rutines i malmetent els nostres costums.
Tots ens en ressentim, i els afectats directament per la infecció ho pateixen en el seu aïllament. El país s’ha paralitzat i endurem la contrarietat tot preveient les conseqüències humanes, socials, econòmiques i financeres que en sorgirà.
Les autoritats governamentals han dictat les mesures preventives adequades davant l’emergència i les han ampliat segons les necessitats del moment. La informació que es va comunicant regularment l’apreciem tots. I és de suposar que el Govern ja deu estar planificant i concretant les accions més adients per tornar a arrencar i fer reviure el país després d’aturar la malaltia i les llàgrimes.
Tant el cap de Govern com, sobretot, el ministre de Salut, estan a primera fila, donant la cara davant la desgràcia; i això ens reconforta i ens tranquil·litza.
Tot i això, cal que paral·lelament a l’atenció que es presta als afectats i a la previsió mèdica més acurada també es vigili i controli eventuals abusos deshonestos o desmesures en el tracte als treballadors i empleats, que alguns patrons podrien perpetrar, tot aprofitant la conjuntura. Haurem d’estar al que vindrà, després d’un bany d’humilitat com aqueix. Un fort aplaudiment de suport per a tot el personal hospitalari. I que tot sigui per fi de bé. 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

M'agrada el que dius. Sempre m'gradat llegir.te. et dono tota la raó. Estic amb tú.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte