Diari digital d'Andorra Bondia
Jean-Louis Albareda és 'maître' de CP a l'escola francesa de Ciutat de Valls. Aquí, a la terrassa des d'on enregistra els vídeos que envia als seus alumnes de CP.
Jean-Louis Albareda és 'maître' de CP a l'escola francesa de Ciutat de Valls. Aquí, a la terrassa des d'on enregistra els vídeos que envia als seus alumnes de CP.
Judit Moliné és professora de català en aquesta mateixa escola de la capital.
Judit Moliné és professora de català en aquesta mateixa escola de la capital.

Fer classe al menjador de casa: guia per a pares


Escrit per: 
A. L.

Professors de l’escola francesa donen pautes per a les famílies amb nens que segueixen el curs de forma telemàtica.

Es compleix exactament un mes de l’alarma sanitària que ha confinat les famílies i que ha reciclat pares i mares en inesperats professors dels més petits de casa. Una experiència per a molts inèdita, especialment per la intensitat i perquè, trenta dies després, encara no li veiem el final. A aquestes altures pares i fills ja han trobat molt probablement la rutina adequada a cada cas, però segur que persisteixen alguns dubtes, sobretot en el cas dels més petits, posem que per sota dels 12 anys: quant de temps diari han de dedicar als deures? Els pares, els han d’ajudar, assistir i corregir, o millor deixar-los al seu aire? És normal, la sensació d’estar desbordats? Les classes telemàtiques, equivalen a la matèria que s’hauria impartit durant aquest mes a l’escola? Quanta pantalla diària és recomanable? I la probablement més important de totes: si la situació s’allarga, es podria arribar a perdre el curs?

Per orientar-nos en aquest laberint de dubtes psicopedagògics hem contactat amb Jean-Louis Albareda i Judit Moliné, professors de CP a l’escola francesa de primera ensenyança de Ciutat de Valls, a la capital.  I ja veuran com les coses són més senzilles del que moltes vegades els pares s’entesten a creure. D’entrada, una obvietat: la disciplina. És important establir una rutina diària. Per a tot, inclosos els deures. Una estona que pot oscil·lar, depenent de l’edat, entre una i dues hores al matí, i un període similar a la tarda. “L’important és que el nen tingui un hàbit, que sigui constant. I això en els més petits depèn dels pares”, diu Moliné. Un ritme que, adverteix Albareda, s’ha d’adaptar a la disponibilitat de les famílies i sobretot a les capacitats del nen, que li sigui suficient, i prou còmode, per anar complint els deures que se li encomanen.

És cert que com més petit és el nen més costa mantenir-ne l’atenció. Per això Albareda recomana trucs com ara diversificar les activitats, tant pel que fa als continguts com al suport. “Acostuma a redundar en una atenció més sostinguda i un millor rendiment, tot i que la capacitat de concentració varia molt d’un nen a un altre i evoluciona amb l’edat”. En qualsevol cas, es tracta de circumstàncies excepcionals, “els professors en som conscients i mirem d’adaptar-hi les activitats que proposem, perquè no serviria de res saturar-los de deures i lectures que després no podran fer”.

Que s’equivoquin, els convé
El gran dilema per a molts pares: fins a quin punt han de participar en els deures dels fills? És evident que com més grans, més autònoms, però convé –diu Moliné– “que els pares ajudin a l’hora de plantejar els exercicis o les lectures, especialment en el cas dels més petits, i que els ajudin a l’hora d’enviar-los. Sobretot que estiguin al cas dels comentaris dels mestres. Però la feina l’han de fer els alumnes, encara que s’equivoquin. És important que s’adonin de les errades a partir de les correccions que els envia el professor per poder rectificar”.

Hi ha també el risc de sentir-se desbordat. Quin  pare i quina mare no l’ha experimentat alguna vegada al llarg de l’últim mes a l’hora d’encarar la jornada escolar al menjador de casa? “Keep calm!”, recomana Moliné. “Som conscients que cada família és diferent, que no totes es troben en les mateixes condicions i que els nens no actuen igual amb els mestres que amb els pares.” És molt probable que pares i mares hagin descobert durant el confinament jaciments de paciència que probablement desconeixien. “La rutina és essencial: que facin deures, encara que siguin pocs i encara que s’equivoquin. Ja ho corregiran. Que escriguin i que llegeixin cada dia, i si és possible en un ambient de tranquil·litat”. Adverteix Albareda que “les condicions actuals estan lluny de les ideals, i que els vídeos no substitueixen en cap cas la presència activa del mestre, que corregeix els errors de l’alumne i s’adapta a cadascun”. “Els pares –diu– poden intervenir, però òbviament no tenen l’experiència d’una vida a les aules”. Per això, insisteix, és important fer els deures i enviar-los al professor, “perquè es manté el vincle amb l’escola i els fa visualitzar que no estan de vacances”.

Pantalles: una hora, màxim
El que tots dos proscriuen són els càstigs per als més recalcitrants. “El mestre ha de mantenir un mínim d’exigència, però els pares han de trobar estratègies per encoratjar els fills a esforçar-se, que facin els deures, potser no cal que siguin tots, però sí una part dels que se’ls demana. La rutina! I en cap cas els pares s’han de sentir culpables, ni molt menys culpabilitzar els nens. És una situació nova i difícil, i els mestres hem d’estar disponibles per ajudar-los en el que calgui, adaptant-nos a cada situació particular”.
I arribem segurament a la més delicada o, com a mínim, més problemàtica d’un confinament amb nens: quina dosi diària de pantalla és l’adequada? El sentit comú hi té molt a dir, suggereix Albareda, i també l’evidència que en una situació excepcional com aquesta es pot ser més flexible, “però sempre fent-los entendre que quan s’acabi el confinament l’exposició a les pantalles haurà de reduir-se a nivells raonables”. I recorda que segons els experts, “existeix una relació directa entre el temps d’exposició a les pantalles i el rendiment escolar”. Per resumir: 40 minuts com a màxim de tele, tablet, smartphone o ordinador entre els 6 i els 9 anys, i una horeta entre els 9 i 12...

Per acabar, si l’emergència sanitària s’allarga, ¿es podrà arribar a perdre el curs? Les classes virtuals, insisteixen, no poden substituir en termes d’eficàcia les presencials, sobretot en el cas dels més petits. Hi haurà cert retard en l’aprenentatge, admet Albareda, però en cap cas se’n podrà responsabilitzar els alumnes ni les famílies. I es tindrà en compte quan es reprenguin les classes... si es reprenen, és clar. El curs, en fi, “no es perdrà encara que no es pugui completar. Tres mesos no són res. I el curs que ve tots ens adaptarem i farem els reajustaments que calgui”.

 

Andorra
coronavirus
confinament
Escola Francesa
Ciutat de Valls
Albareda
Moliné
élémentaire
éscole

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Molt bé, bona reflexió I ànims a totes i tots !
Molt bé, je vis la même expérience avec mes CM2, à 12 000 km, à Singapour, où nous sommes confinés depuis 15 jours et pour un mois.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte