Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Ciutadà

 

 

Hem viscut els 40 anys més excepcionals de la història de la humanitat




"Hem viscut els 40 anys més excepcionals de la història de la humanitat". Vet aquí una frase que he pronunciat moltes vegades, i no ara, ja fa anys. No sé si són quaranta o cinquanta, tant li fa, però és cert que les generacions actuals, de joves a  padrins, no hem conegut guerres. Per tant, tot semblava que cada dia seria millor que el dia anterior, dic semblava millor, perquè no era millor. I si ho va ser durant uns anys, seguidament ens vam oblidar de la fragilitat del món, i més encara d’aquest petit país que sempre ha estat en equilibri precari. Gairebé ens vam oblidar de viure, enlluernats pel consumisme provocat per interessos econòmics.

I aquest oblit ens ha fet bastir una Andorra desmesurada, ostentosa, en la qual alguns, potser tampoc molts, en van treure profit, millor per a ells, a la vegada, però ,que gran part feia filigranes per mantenir el cap fora del’aigua. La situació actual així prou ho posa de manifest.

Aquesta crisi sanitària no ha fet més que desvetllar en pocs dies allò que possiblement hauríem experimentat en un temps més o menys llarg. És a dir, que ens havíem endinsat en un atzucac, un carrer sense sortida, una fugida endavant sense ja saber com la podríem aturar. Vet aquí la trista paradoxa de veure qui la feia més grossa en un país tan petit.

Malgrat la tristesa de les defuncions injustes causades per aquest virus, malgrat el dolor de no poder acompanyar les persones que se’ns ha endut la pandèmia, alguns amics meus, malgrat la crisi econòmica i social que en resultarà, no ens enganyem, potser en alguna cosa ens haurà permès reflexionar i intentar aportar algunes idees per no ser totalment negatiu.

Haurem de redimensionar Andorra segons les seves necessitats i realitats. No podrem continuar gastant diner públic en projectes faraònics que no ajuden gran part de la ciutadania i que potser només satisfan l’ego d’algun (o alguna) governant o l’interès d’alguns pocs. No podrem tenir una administració feixuga que no sempre respon a les necessitats. Ens cal realment tants càrrecs de confiança, tants secretaris d’estat, tantes transferències als comuns, i sense haver d’anar a viatjar  al’altre punta del món. Per què no busquem solucions imaginatives a casa mateix? Per exemple complementar la nostra producció/importació d’energia amb producció local i sostenible, i en lloc de convertir qualsevol part o camp en producte financer o immobiliari donar-li un us agrícola proveïdor de fruita i verdura. No farem miracles però aquestes i altres idees en alguna cosa ens ajudaran, i ajudarem el medi ambient. Quantes vegades ho hauré dit, hem de ser un país i no un producte.

Per què no permetre ma és persones optar per la nacionalitat andorrana i de retruc convertir habitants compromesos en ciutadans? Seria al meu entendre una bona manera de millor compartir Andorra i responsabilitzar la ciutadania i alhora enfortir la nostra democràcia encara una mica malmesa per algun o altre tripijoc.

Hi haurà un abans i un desprès, però sabent que no tornarem ben bé a allò d’abans, el desprès també potser engrescador si ens hi posem tots, amb seny i ganes.

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

excel.len!

Malgrat que considero que som un bom país, estic molt d'acord, però en soc pessimista, no tenim memória.

Molt bona reflexió

Claude, estic completament d'acord amb tu, tens tota la raó i així penso jo però estic segur que no s'aprendrà en absolut d'aquesta mala experiència pel simple fet que hi ha molt poca humilitat.

Sóc realista Pere, és molt possible que no n'aprenem, però tots i cadascú de nosaltres ha de fer prova de didàctica i utilitzar els mitjanss de comunicació, premsa lliure ( no tota ho és a Andorra ) i xarxes socials per difondre el missatge. Gràcies per la teva opinió.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte