Diari digital d'Andorra Bondia
Després del confinament hi haurà ganes de música en directe, però haurà de ser en petit format
Després del confinament hi haurà ganes de música en directe, però haurà de ser en petit format

Mai més serem els mateixos


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Poc imaginava Neruda que un dia els seus versos, "Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos", servirien per parlar dels efectes d'una pandèmia, de les seqüel·les que deixarà sobre cada individu i cada sector d'activitat econòmica, inclosa la cultura, per descomptat.Poc imaginava Neruda que un dia els seus versos, "Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos", servirien per parlar dels efectes d'una pandèmia, de les seqüel·les que deixarà sobre cada individu i cada sector d'activitat econòmica, inclosa la cultura, per descomptat. S'ho estan passant tan malament com qualsevol, amb l'assumpció que seran dels últims en reintegrar-se a la feina. Dit sense embuts: "Si el comerç va malament, la cultura rebentarà".

És l'arqueòleg Gerard Remolins qui s'expressa amb aquesta contundència, compartida per la resta de les veus consultades. No obstant, "s'ha de ballar la música que toca i estem condemnats a adaptar-nos o desaparèixer", hi afegeix el violonista i director artístic de la Fundació ONCA Gerard Claret. També és cert, puntualitza el també músic i fotògraf Juli Barrero, que esperen que el Ministeri de Cultura elabori "un pla de ressistència i atac" per quan es pugui pensar en treure el nas, amb qüestions pendents que ara agafen una rellevància cabdal, com la creació de l'Estatut de l'artista. Una proposta portada al Consell General a instàncies del PS no fa gaire i que va comptar amb el suport entusiasta de la resta de grups. Així que hauria d'estar cantat.

"Jo ho veig molt negre", confessa Remolins. I això que sort que n'hem tingut de la cultura, recorda, tots tancats a casa. "A l'arqueologia potser podrem agafar-nos puntualment a la construcció, però pel que fa als projectes de recerca, ens en podrem oblidar perquè els diners es destinaran a partides més urgents". Fins i tot desplaçant diners d'intervencions que ja són prioritàries per se, com la reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d'Enclar. Què es necessitarà per reflotar el sctor? "Que les administracions públiques impulsin programes de dinamització cultural local, amb gent d'aquí". També "el compromís de les persones implicades, fent-ho més econòmic sense deixar de guanyar-nos la vida, és clar". En el fons, matisa, "no és mal moment per reinventar-se i tendir cap a la cultura com un element de dinamització i de salut social".

Des de l'àmbit del cinema, és el director i productor Josep Pozo qui aporta la reflexió: "Estem parats, sense saber si les (poques) subvencions de Cultura tiren endavant; també parades les de l’Sdav i entenem que aquest any no donaran continuïtat al projecte de subvenció anual dels 100.000 euros". En el seu cas concret, el rodatge de Fred es va parar per la Covid1-9 als quatre dies "i estem pendents de si podem afegir-nos a la reducció de cuotes d’autonoms i aval de govern per prestec tou. En definitiva, endeutar-nos mes a curt termini".

També des de l'audiovisual s'expressa Hèctor Mas, en termes similars: de moment, impera la incertesa però "el que és més important és que la cultura i l'entreteniment siguin vistos com elements essencials per a una societat com la nostra·. Això implica, considera, "que, en la mesura del possible, se segueixi donant suport institucional i privat als projectes ja existents per tal de no deixar-los morir i per anar recuperant una certa normalitat. I si no es pot per aquest 2020, almenys garantir-ho pel 2021".

"Tots perdrem plomes"

Els col·lectius com Portella estan a l'expectativa, però "ens encoratja el missatge que ens arriba de les institucions públiques (del Govern i dels comuns) assegurant la ferma voluntat de mantenir el suport als projectes que impulsem les entitats culturals sense ànim de lucre". És la reflexió de Quim Torredà, qui hi afegeix que "sens dubte, perdrem plomes —com tothom— i haurem de tornar a planificar (i redimensionar) els nostres projectes". A Portella, "d’entrada ja hem hagut de renunciar a un acte cultural que teníem previst organitzar aquesta primavera, potser caldrà posposar la publicació de la revista", però a canvi, assegura, també han aparegut noves oportunitats."En el nostre cas, reinventar i potenciar l’entorn digital de la revista i confirmar la pertinença (ara més que mai) del tema monogràfic que vam escollir per enguany: En defensa de la cultura”.

Des de la producció musical, Pere Revert propugna amb contundència: "Reinventar-se!! forçosament! No podem pretendre que els nostres goversn ens subvencionin ad aeternum, a més que contribuiria a l’aflorament de comportaments perversos d’artistes que s’acomoden sustentats per l’Estat". La clau per sortir a flot serà innovar, "pe trobar noves vies d’oferir l'art a un públic més ampli i sense els greus condicionants que implicaran la distanciació i limitació d’aforaments en actes públics i/o in situ. Ens hem de preparar pel repte". Recorda, així, els concerts en línia que s'estan fent amb múltiples càmeres i utilitzant tots els avenços de la tecnologia.

I el paper de les institucions públiques, concretament, del Ministeri? "L’únic motiu pel qual esperaria que el Ministeri ens contacti és per posar sobre la taula noves idees per desenvolupar noves vies d’oferir el nostre art, no assistits no depenent de l’almoina, però si adaptades al canvi de paradigma que ens afecta", exposa Revert, que dirigeix l'estudi Sonnos, un projecte que comparteix amb els músics Carlos Lozano i Miguel Espinosa.

A la CASS, "quatre i el gat"

Barrero, des de la música i la fotografia dèiem, transita també pel camí de demanar autorresponsabilitat als actors del sector cultural. "Hem de fer autocrítica i pensar que ara ha sobrevingut aquesta situació excepcional i resulta que només som quatre els que estem regularitzats, a la CASS estem donats d'alta quatre i el gat". Així, apunta, "és difícil que com a col·lectiu poguem tenir gaire força, com els metges, els advocats, els fisioterapeutes o els esportistes". Així que seria qüestió d'aprofitar l'avinentesa.

Per part de les institucions públiques, Barrero confia que començarà a implantar-se alguna mena de "quota mínima" perquè la contractació dels artistes del país no sigui residual. "I que siguem pagats amb justícia".

Sense sortir de l'ambient musical, Claret reconeix que tot està en stand by perquè l'evolució de la pandèmia és encara imprevisible. "Estarem a l'expectativa del que ens diguin les autoritats sanitàries: si en sales de 500 persones podran entrar 150". Una estratègia per salvar els mobles, proposa, serà apostar per produccions de petit format i oferir més d'un passi de cada proposta. "Penso que arribarà un moment que la gent estarem tips de tantes pantalles i voldrem tornar a sentir música en viu". Paral·lelament, és clar, "hem de seguir explorant com oferir música a través d'Internet i que ens generi ingressos".

mai
no
serem
mateixos

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Jo diria que els que estem al món de la cultura,(principalment no subvencionada) som els que estem entomant millor l'actual situació. El nostre estat normal, és l'incertesa i, també, sabem que s'ens tornarà a necessitar. Llarga vida a la cultura.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte