“Per què la construcció abans que el barber?”

Les barberies preparen la reobertura sense data fixa ni protocols oficials, i en una situació “límit”.

a bona notícia és que té claríssims els protocols que haurà de seguir per obrir la barberia amb totes les garanties. I se’n mor de ganes. Més i tot que els clients que el crivellen a trucades demanant-li quan, quan. La dolenta, que no en té ni idea de quan podrà tornar a agafar les tisores. El rumor que corre entre els professionals del sector és que perruqueries i barberies podran reprendre l’activitat el 18 de maig, quan comenci la tercera fase del desconfinament. Però el cert és que Sergi Fernandes no ho té gens clar, que n’és més aviat escèptic i que es tem que fins a l’1 de juny, res de res: “El pitjor és que truques al 188 i ni ells et saben dir res, ni una data orientativa".

També és cert que de moment, el protocol l’ha hagut d’improvisar, perquè oficialment no han rebut cap document ni –es queixa– “ningú no s’ha dirigit als professionals que estem al peu del canó per demanar-nos-en l’opinió”. La higiene serà essencial, això és obvi. Però Fernandes insisteix que aquesta és ja una característica del sector: “No conec ningú que es renti més les mans que un barber. Però no d’ara, no, sinó de sempre”. Desinfectar cadira, mostrador, pintes, tisores i productes entre client i client era un hàbit que ja tenia, i sospita que la major part dels seus col·legues, i que per tant no suposarà cap canvi en la dinàmica del negoci. Sí que canviarà que el client no podrà esperar dintre del local, i que al client se’l convidarà a posar-se mascareta i guants si no en porta, a fregar-se les mans amb gel i a calçar peücs. Ell, de la seva banda, treballarà amb bata i màscara antiesquitxos. Poca cosa més, diu, perquè a Corleone Barbershop sempre s’ha treballat amb cita prèvia, i de forma estrictament individual. Mai dos clients a la vegada. En els salons on exerceixin dos o més professionals, diu, caldrà espaiar les cadires per salvaguardar la distància de seguretat, i probablement instal·lar una mampara de separació.

A partir d’aquí comencen els dubtes. O millor dit, les reticències. La primera de totes, l’obligació de treballar amb guants que –es tem– contemplarà el protocol oficial. El que encara no els han facilitat i que –sospita– serà una còpia de vigent a Espanya, on per cert barberies i perruqueries van obrir dilluns. “Com a qualsevol professional, és dificilíssim, per no dir impossible, tallar el cabell amb els guants posats. Un barber necessita tocar el cabell, sentir-ne la textura. Per això és important que el protocol compti amb l’assessorament de gent que està a peu d’obra. Si no, es corre el risc d’establir mesures que a la pràctica siguin impossibles de complir.” El mateix passa amb la mascareta del client: “El perruquer treballa des de l’esquena del client, no hi ha perill que m’escupi ni que m’esternudi a la cara. Hi ha un cert risc, és clar que sí, però també n’hi ha en una obra, on pot haver deu o vint o més paletes treballant a la vegada. Es tracta de minimitzar el risc, és clar que sí, però no el podrem reduir mai a 0. És inherent al nostre ofici. I el que no pot ser és que ens ho posin tan difícil que no puguem ni exercir. Oi que en un flequer no li exigiran que faci pa amb els guants posats? Per què a nosaltres, sí?”

Fernandes posa, en fi, veu al profund malestar no només del seu ram, sinó al de tot el petit comerç. Vindran temps difícils en què no és descartable una guerra de preus per captar clientela i compensar així el previsible descens de facturació, el reajustament de l’aforament  i l’increment de les despeses. I per això mateix adverteix que els autònoms com ell estan al límit: “No entenem per què no hem pogut obrir en aquesta segona fase. És una qüestió de supervivència. Encara no he rebut cap ajuda, des que l’emergència sanitària es va declarar, i sé de barbers que fan  serveis a domicili. És que hi haurà negocis que tancaran. Per què ha obert primer de tot el sector de la construcció? Quins criteris s’han seguit per no prioritzar els petits comerços, que són els que estan amenaçats de ruïna si no obren ja? Per què obre una obra, on treballen 20 o 30 persones, i no una perruqueria, que treballem de forma individual? És que no s’entén. I ningú no ens ho ha explicat de forma convincent”.