Diari digital d'Andorra Bondia
arqueologia jaciment Feixa del Moro Casamajor Remolins Neolític Juberri
arqueologia jaciment Feixa del Moro Casamajor Remolins Neolític Juberri

La Feixa del Moro continua parlant


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jordi Casamajor

No és que sigui un jaciment precisament nou: l’antic servei d’investigacions arqueològiques, aleshores amb Xavier Llovera al capdavant, ja el va excavar entre el 1983 i el 1985 amb resultats extraordinaris: les tres cistes de què constava —dues de les quals, intactes, amb les restes de dos adults i un nadó—, amb l’eixovar funerari i les estructures domèstiques adjacents, constituïen un cas únic en l’arqueologia d’alta muntanya al Pirineu. Mai abans s’havia documentat aquesta aparent coexistència entre estructures funeràries i hàbitat domèstic, habitualment construït —aquest últim— amb materials que no han arribat fins a nosaltres. Doncs a la Feixa el Moro, sembla que sí.

Tot això, en fi, ja ho sabíem, com també que Llovera i companyia havien datat el jaciment al neolític antic, posem que entre el 3700 i el 3300 abans de Crist. La novetat sensacional és que l’arqueòleg Gerard Remolins, al capdavant d’un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol, ha determinat amb una precisió d’entre 50 i 80 anys la datació de la necròpoli, que ell situa entre el 3700 i el 3600 abans de Crist. Tanta exactitud ha sigut possible, diu, gràcies a noves datacions de carboni 14. Els resultats de l’estudi, que s’ha allargat quatre cursos, s’acaben de publicar a Palevol, revista de referència en l’àmbit arqueològic, en un article titulat “La nécropole néolithique de la Feixa del Moro: nouvelles données sur les premières communautés d’agriculteurs et éleveurs des Pyrénées”.

Cinc mil·lennis després, el jaciment continua parlant. Perquè Remolins no només ha afinat una mica més en la datació, sinó que també n’ha resolt un altre dels misteris: els dos adults que hi van ser inhumats són dues dones —una de les quals, amb el nadó que dèiem abans— d’entre 20 i 26 anys, i no un home i una dona com s’havia proposat als anys 80. Més novetats: l’alimentació. L’anàlisi dels isòtops estables —siguin el que siguin— de les dues inquilines de les cistes —caixes construïdes amb lloses de pedra on hi cabien una o dues persones— ha permès reconstruir aproximadament la dieta d’aquells paleolauredians, basada en la carn d’animals herbívors i els cereals. Però el més espectacular de tot, insisteix, és l’eixovar recuperat als enterraments, un cas únic entre les necròpolis neolítiques pirinenques tant per la quantitat com per la varietat de les matèries primeres: al Solsonès i al Berguedà hi són relativament abundants jaciments en cista d’aquesta època, però l’eixovar hi és en canvi pràcticament desconegut. A la Feixa del Moro, de nou, és tot el contrari. Hi ha ganivets de sílex que provenen probablement del sud de França; destrals votives de tradició alpina i denes de collaret de variscita, la pedra verda que s’extreia de les cèlebres mines prehistòriques de Gavà. Tot plegat demostra, conclou, l’existència d’unes xarxes comercials de llarg recorregut amb ramificacions al Pirineu, fins fa ben poc considerat un territori arqueològicament marginal.

Encara queden coses per dir. Assenyaladament, si les estructures funeràries i les domèstiques —fogars, mur, cubetes, ceràmica— són estrictament coetànies; la relació que els veïns de la Feixa del Moro mantenien amb els pobladors dels jaciments també neolítics del Camp del Colomer i el carrer Llinars, i el seu tipus de vida —¿sedentari?, ¿transhumant?—. Remolins s’inclina per la hipòtesi intermèdia: “Probablement era una població establerta al territori, relativament sedentaritzada, amb una estructura de producció lligada a la terra i que es movia de forma estacionària: a l’hivern, a la vall; a l’estiu, a l’alta muntanya.” Però això és només el principi: aquesta estupenda història tot just acaba de començar.

arqueologia
jaciment Feixa del Moro
Casamajo
r Remolins Neolític
Juberri

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

I on està la novetat respecte al que ja es sabia? Sincerament, crec que els arqueòlegs s'ho haurien de fer mirar!. O bé alguns tenen tantes ganes de fer-se un nom que arriben a fer el ridícul.
Benvolgut Carles, els autors de l’estudi, agraïm haver despertat el seu interès amb la notícia del Bon Dia. Per conèixer més a fons les novetats que aporta la nostra recerca el convidem a llegir íntegrament l’article publicat a la revista científica Palevol. Un cop coneixedor dels fets, estarem encantats de debatre amb vostè, tot prenent un te, sobre la rellevància de les dades de l’estudi dins el context de la Feixa del Moro en particular i del neolític en general. L’anonimat dels comentaris al Bon Dia no ens permet que siguem nosaltres el que el convidem a prendre alguna cosa, per aquest motiu quedem a l’espera de rebre la seva invitació. Pot contactar amb nosaltres a info@regirarocs.com +379 392436 Pot llegir l'article a: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1631068315002341
Aquí esta la novetat que tant buscaves: La novetat sensacional és que l’arqueòleg Gerard Remolins, al capdavant d’un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol, ha determinat amb una precisió d’entre 50 i 80 anys la datació de la necròpoli, que ell situa entre el 3700 i el 3600 abans de Crist.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte